dilluns, 20 de novembre de 2017

De sumiyaki

Dimarts passat va ser l'aniversari del Low i com que ja estem en aquella fase de no sé què comprar perquè tenim de tot, vaig decidir regalar-li un sopar al que va ser (i no tinc clar si encara és) el primer sumiyaki d'Europa. 

Un sumiyaki és un restaurant japonès on totes les taules tenen una graella per a que cadascú es pugui preparar la seva carn, verdures i/o peix. 

Tot i haver estat a Japó, allà no vam poder tastar la carn de Wagyu A5 que és basicament el top dels tops, així que ja feia anys que ho tenim molt pendent. 

Al ser un sopar de celebració vam triar un dels menú degustació que també inclou aquesta carn. 

La festa va començar amb diferents entrants a quin d'ells més bo: 



 I després de com 10 plats entre entrants i carns varies ....




... va venir el plat estrella de la nit! 

Wagyu A5

Dir que ens va semblar espectacular és quedar-se molt curt. Quin gust de carn!! Dubto que la tornem a poder menjar en un futur pròxim (basicament pel preu) però és algo que val molt la pena. 

CARLOTA AKANEYA 
c/ Pintor Fortuny 12
Barcelona

divendres, 17 de novembre de 2017

Buf

Aquesta setmana ha sigut una setmana de merda, però de molta merda; algo exagerat. 
Ja va començar a anar malament a finals de l'anterior i no ha fet més que empitjorar. Encara sort que entremig hi va haver l'aniversari del Low i mira, va ser un dia de parentesi. Només començar-la, el dilluns a primera hora, males noticies laborals. Anda que no ... és ben bé que hi ha persones, que com a persones, són una grandissima merda decepció. A això li sumes pocs dies de gimnàs, estres a nivells estratosfèrics i dormir de pena i fa que sigui una setmana d'aquelles de merda per oblidar

Avui és divendres, el Low va de concert i jo em penso atrinxerar al sofà, amb la manteta i les series. 

divendres, 10 de novembre de 2017

Et trobarem a faltar

Recordo el primer dia que va entrar a casa, tot ell cabia a la ma oberta del meu pare. Era ben bé un peluix. D'això ja en fa més de vuit anys; jo encara no m'havia ni independitzat. Ha viscut un trasllat, ha passat setmanes a casa els meus pares (mentre nosaltres érem a Japó, per exemple) on sé que si a casa ja hi estava bé, allà era tot un rei i també ha vingut varies vegades a la Costa Brava. Fins avui. 

A partir d'avui ja no tindré companyia al menjador quan el Low vagi al futbol o de concerts; ni patirem per si plou, no som a casa i ell és el balcó. Ni s'amagarà corrents darrera el sofà perquè a  una altra cosa no però a poruc, no el guanyava ningú. 

No, no ha sigut natural; ha sigut una de les decisions més dificils que mai he prés; és el primer cop i serà l'últim. Si un animal no pot viure amb condicions, si no es pot moure d'on és, si algú ho ha de passar malament hem de nosaltres, no ells


dilluns, 6 de novembre de 2017

Gogglebox

No tenia ni punyetera idea de que existia aquest programa fins que aquesta setmana passada vaig veure tweets de que uns dels convidats seria Liam Gallagher, sa mare i el fill. I com que una d'aquestes nits passades no teníem res a veure, va caure. Si, perquè som una mica freaks. I perquè veure programes en anglès sempre ajuda, per allò que diuen del listening ... i perquè si és en anglès britànic ja ni t'explico. Molt al dia no vivim perquè sembla que el fan des de l'any 2013 i aquí el germà del perla, Noel Gallagher, hi va participar al 2014.


El programa compta amb parelles britàniques, famílies i amics que seuen a  les seves sales d'estar veient programes setmanals de la televisió britànica. Aquest que vam veure nosaltres era de personalitats; també hi participava Jeremy Corbyn, líder del partit laborista; Jamie Redknapp, ex futbolista o Ed Sheeran.
















Una frikada com una altra mira, però va tenir la seva gràcia.