dimecres, 20 de setembre de 2017

On y va!

Ja fa uns anys que vaig acabar d'estudiar anglès a l'EOI. Bé, acabar d'aprendre un idioma que no és el teu, mai s'acaba però vaig arribar fins a 5è i vaig aprovar. Temps més tard van començar a fer el nivell C1 però entrar-hi, a data d'avui, ha sigut impossible (i ho he intentat durant dos anys seguits).

M'encanta estudiar idiomes i durant tot aquest temps he intentat entrar a Italià, Alemany (aquest només una vegada; la intenció és el que compta però és que l'Alemany .... massa dens em sembla a mi) o Francès. 

Una de les assignatures durant la carrera a la universitat era el francès i crec que vaig arribar a tenir un nivell prou acceptable; no per tenir una feina on l'hagués de fer servir a diari però si acceptable. La carrera es va acabar i amb ella les classes de francès i ha passat el que passa quan deixes qualsevol cosa en un racó; que es perd

Aquest Abril passat vam anar 4 dies a París i oh la la, vaig veure que no el tenía tant perdut com pensava així que em vaig proposar recuperar-lo. 

Per un cop (en mes de 5 anys) el sorteig de l'EOI m'ha sortit bé i dimecres que ve començo tornaré a estudiar francès. Començarem per 1er, que diuen que una bona base és el més important. Espero no acabar mirant les mussaranyes ...

dilluns, 18 de setembre de 2017

La Model

Teníem la visita reservada des de feia mesos i és que quan vam veure al diari que es podria visitar ja vam pensar que seria molt interessant. 


El 9 de Juny de l'any 1904 la van inaugurar i el 8 de Juny d'aquest any 2017 en van tancar les portes. 113 anys d'histories. Amb espai per uns 800 presos, hi va haver èpoques on n'hi havia més de 12 mil. 

Si a mi ja se'm va posar la pell de gallina al passar pels cancells que s'obren i es tanquen als pas dels visitants, no vull ni pensar com deuria ser en ple funcionament.

L'exposició presenta 13 moments i 13 persones emblemàtiques de la història de la presó i de la seva vinculació a la història de la ciutat i del país. El president Companys, Ferrer i Guàrdia, Puig Antich o el Vaquilla.


No sé si encara queden places lliures per poder-hi anar però si en queden, aprofiteu, que val molt la pena. 

dimarts, 5 de setembre de 2017

De rampells ...

No conec a ningú que li agradi tant la música i els concerts com al Low. Si per ell fos, aniria a un per setmana. I encara seria poc. Cada dos per tres m'està dient que aquell o l'altre han tret disc nou i no, no em sonen ni la meitat. En gustos musicals som com la nit i el dia. I pobret ell s'adapta; que s'ha empassat cada concert dels meus ... 

Fa un parell de dies em va dir "Venen The Pains (i el nom sencer és The Pains Of Being Pure at Heart; poca broma amb els noms!) a l'Octubre a Barcelona" i la meva resposta va ser algo com "aha". Si una servidora hagués de fer cas a tots els concerts que em diu, ens deixàvem les dues nòmines.

Crec que d'aquesta gent he escoltat una, màxim dues cançons i l'única vaga idea que tinc és que són tranquilets. Clar que és possible que m'equivoqui i hagi fotut la pota fins al fons .... 

Tooootal, aquest matí m'he llevat inspirada i quan he arribat a la feina m'ha donat per mirar data i preu. I en un rampell dels meus he acabat amb dues entrades pel 20 d'Octubre a la sala Bikini de Barcelona. 

Ara em fa por escoltar-los ... em sembla que sóc feliç en la meva ignorància. Això si, ja tenim un cap de setmana d'Octubre amb una pla diferent :)

dimecres, 23 d’agost de 2017

สวัสดีครับ!

Ja fa dies que vam tornar de terres tailandeses; dotze concretament. De fet ja en fa alguns que treballem i tot. 
Tailàndia m'ha sorprès molt gratament; m'havien dit que era molt brut, que ens asfixiaríem de calor, que ens plouria, .... i si, però no






















Només el primer dia ja ens vam rostir fins les orelles (literalment) però com que estàs de vacances, t'embadurnes d'aftersun i rius. He perdut el compte dels litres d'aigua que hem arribat a beure i a dia d'avui encara trobo precintes d'ampolles per casa. 

De Japó ja vaig tornar al·lucinat però després de Tailàndia em declaro 100% fan d'absolutament tots els temples. Aquella pau que s'hi respira és .... 






















I no negaré que en algun moment les vaig passar negres per anar al WC o per sopar una amanida que picava com l'infern però hi tornaria a anar amb els ulls tancats demà mateix. Perquè la companyia ha sigut el millor, pels massatgets thai que han caigut (a 4€ tu diràs ...), pels tuk-tuk que ens portaven amunt i avall, pel regateigs que ens marcàvem, pels soparets a 90 cèntims (i no és conya), per veure com un tren passa per un mercat deixant mil·límetres de distància amb les parades .... i per aquestes postes de sol a Phuket. Perquè al final vaig acabar batejant aquestes vacances com la "second honeymoon".