dimarts, 28 d’octubre del 2008

Fa un fred...

... que pela!


A mi m'encanta el fred, la pluja i similars. Si, soc rareta. Però m'encanta. Per fiiiii ha arribat l'hivern (o similars...). El problema, és que soc tant llesta, que tinc tota la roba d'hivern guardada, o sigui, que quan he sortit a fumar a les 12 de que no em moro. Tampoc és que vagi amb tirants com a ple Agost però argh, necessito un jersei!!!

Llàstima que avui tingui dues llargues hores d'anglès perquè és la tarda perfecta per estar al sofà/pc/llit amb una tassa de tè i un llibre/CD/DS, manteta i au :P


I aquesta és la predicció pels pròxims dies:


dilluns, 27 d’octubre del 2008

Lladres


Comences una cosa amb il·lusió, estudies, vas a classe i un dia, perquè si, perquè a un fill de la gran p*** li ha donat la gana, et trobes la porta tancada. He pogut comprobar que de les pitjors sensacions, una és la de sentir-se estafat.
Al cap d'uns dies tornen a obrir i et donen la opció de recuperar els diners; t'ho venen tant bé que fins i tot t'ho creus i, remotament, penses que no està tot perdut. Això si, els llibres ja no els vols veure ni en pintura i et comences a rallar per tot, perquè no tens ni la més mínima idea de cap on tirar. Res t'omple i si alguna cosa ho podría fer, és un pèl inviable pels resultats que podría donar.
Quan fa dos mesos que persegueixes a algú perquè et torni el que és teu (materialment parlant, perquè la sensació no me la treu ningú) i només fas que veure una mentida rera l'altra, acabes molt molt cremat.
Que "persones", que et passen mínim 10 anys es comportin molt pitjor que animals ja és el colmo. No em penso posar al seu nivell, no podría, però el fet de tenir la paciència esgotada, les tardes lliures i una mala idea impresionant, poden fer que m'arribi a fer realment insoportable.

James, envíame un par de scousers por correo urgente ;)

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Qui va dir que els diumenges eren avorrits?

Sembla que ja m'he acostumat a no passar-me els diumenges tirada al sofà fent el gos (que no vol dir que no ho trobi a faltar) perquè cada diumenge em dóna per fer cosetes.
Al matí a rentar el cotxe i passar l'aspirador...es pot ser més massoca?? Ple de domingueros...que hi havia cua i tot!!! Però ja el tinc net :D
Dinar a casa el Low...volíes que petés a fajitas, no? arfff... I mentre uns s'omplen a birres, miren futbol i van al concert de dEUS, altres fem pastíssos de llimona i el burro amb el Puk ^^ Molt millor el meu pla, ehhhh!



Ara espero que quan tregui el motlle no quedi fet un nyap....

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Concerts a punta pala!

Ens estem saturant de concerts!!! Sense comptar els que normalment fa Stendhal, cada cop n'hi ha més. Fa poquet van ser The Posies que tot i només saber-me 3 cançons no va estar gens malament. Avui el Low s'ens ha quedat sense entrada per AC/DC ... jo no hi aniria ni regalat però per gustos...
Diumenge el Low va a dEUS, grup belga que ja ha exhaurit entrades pel concert de Madrid (Low, esperem crònica).



A mi, segurament acabin arrossegant-me al concert de Keane, l'11 de novembre (entrades per Madrid també exhaurides). Els dos, en diumenge, mal montat, molt mal montat.
El 15 de Novembre toquen Taxi a la Sala Bikini de Barcelona, el més econòmic de tots, per sort. I no m'agradaría quedar-me fora.


I per si fós poc, avui hem vist que al Febrer tenim Oasis a Badalona. Si els meus nens són HIM, els del Low són els germans Gallagher. I a mi no em desagraden gens així que el dia 29 anirem a mort a per les entrades, oi Low? :) Vist així, aquest blog aviat serà un blog crític musical xD



Come in, Come out, Toniiiight....xD

Edito: Entrades per Keane a Barcelona també exhaurides....i jo que anava a comprar la meva demà... ¬¬!!!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

BELONG!


Estic un pas més a prop de poder anar a un partit a Anfield. Avuí m'ha arribat la famosa "member card" que substitueix la "fan card" i que permet comprar per internet les entrades que els socis posin a disposició del club. Aixó no et garantitza res pero almenys no viatjaré a la ciutat del Mersey confiant en que els reventes no prenguin el James per poli secreta o ens demanin 200gbp per una entrada de visitant. A més ve en una caixa guapíssima, amb clauer, boli, llibreta, dvd dels millors moments del gran Stevie. Resum, estic que em cau la baba amb la meva membercard ^_^ WE LOVE YOU LIVERPOOOOL!!!! WE DOOOO!!!!

Gracies Anna!!!

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Diumenge...

Diumenge complet. Matí a Platja d'Aro, dinar a Sant Felíu de Guíxols i tarda de deures, apunts i sobretot, Puk.
Netejar la gàbia (si per mi fós estaría rondant per casa al seu aire), manicura (si, perquè a aquest pas, podría trepar abre amunt...) i passejada pel pis xDD
És tan mono, tan maco, tan perfecte, ais...com me l'estimo :___)))





divendres, 17 d’octubre del 2008

Oh!

No, no ve el meu aniversari, ni sant ni res semblant però ..... Looooooooow miraaaaa!!!!!!




Fes click a la foto, fes click a la foto, ..... xDD

Punctuality? What?

Arribar puntual un divendres morta de son a la feina i que l'element que treballi amb tu no es digni a arribar fins passades dues hores i mitja no té preu. Que a sobre et digui que està de ressaca, ja és per crispar-se. Però que a més a més intenti "comprar-me" dient que si vull, i no tinc feina, puc marxar a casa ja és lo més. Algú li hauría d'explicar la diferència entre cara de cansada i cara de mosqueig perquè, segons ell, faig cara de cansada....ejem. Així qualsevol fa jornada intensiva!!



En fi, en hora i mitja comença el meu cap de setmana, que ja toca eh! I aquesta nit anem a sopar al Hanagin ;) Al final m'agafaran manía...sempre demano coberts...però és que els palets dels nassos no són el meu fort. Jo que soc anti restaurants xinesos (perquè sempre que hi vaig acabo amb mal de panxa, sol·lució, no hi vaig) havia d'acabar sent addicta a un japonès. Potser al final ens fan un V.I.P. ....



dimecres, 15 d’octubre del 2008

Full

"This event is fully booked"
Ja està, han trigat una hora en, literalment, volar. Havía dit que no ho miraría però un cop esgotades (pel 29, pel 31 i l'abonament dels 3 dies) sé que per molt que em ralli, per molt que hi doni voltes, no podrà ser. En fi, un altre any serà, perquè SEGUR que serà.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Duinrell

Moment remember nostàlgic total a la feina. He hagut de donar d'alta un càmping d'Holanda i mirant la pàgina web he vist que jo hi havia estat! Ja fa bastants anys...potser 15 ... època sense problemes, totalment feliç... anava dues setmanes de vacances amb els meus pares, la caravana i el cotxe. D'aquesta manera es pot dir que he vist pràcticament tota Europa, el problema és que era tant petita que recordo poc.
És un càmping a uns 40 Km. d'Amsterdam i el millor de tot és que dins, te un parc aquàtic i un d'atraccions.
Un dia, la meva mare es va trobar malament i jo, tan trànquila, vaig agafar la bicicleta i em vaig passar tot el dia pujant i baixant de les atraccions.






Aquesta tarda intentaré trobar les fotografíes a casa :)

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Maniac Monday

Em rallo. Em rallo mil. I què passa quan em rallo? Doncs que compro. No és que les rallades desapareguin però mira, menys dóna una pedra. I el fet que el Low treballi davant la Mango no ajuda gens (així que, culpa teva). Ha caigut una samarreta i mitjons ... i perquè ja eren les 6, que sinó la targeta de crèdit ploraría.





Canviant de tema...esperant al Low ha passat una "mocosa" (posa-hi 3er d'E.S.O) i m'ha dit "tienes un cigarro" ... no hi ha cosa que em foti més ràbia...nena, ni tens edat per fumar ni jo tinc cara d'Estanc. Aquí cada un es paga els vicis i si no pots, et fots.
S'envà i torna acompanyada del seu pare que l'ha deixat a la porta de l'acadèmia on fan anglès, la nena entra i als 3 minuts torna a sortir (uuuh, fa farum a campana...), ja té el piti però es veu que alguna neurona té perquè no em demana el foc. Als 5 minuts em deixa anar amb cara de pena "em deixes el mòbil per fer una trucada??" .... i jo "ermmm no? el teu pare deu estar per aquí, ves i que t'el deixi ell". Realment flipo, per demanar que no quedi no? I ja de pas, et pago el berenar. Si és que la gent té un morro que s'el trepitja!



diumenge, 12 d’octubre del 2008

Grey's Anatomy

Per fi he pogut veure els dos primers capítols de la cinquena temporada d'Anatomía de Grey. I és que després de passar-me la tarda passant apunts, fent exercicis i una composition per dijous, auto regalar-me hora i mitja de la sèrie era lo menys.
M'encanta, tota... oix. I és que cada final de temporada, me le de mirar paquet de kleenex en ma. Quan et posen una cançó com aquesta, és impossible no fer un drama.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

F****** web

Des de dijous que vaig mirant webs de companyies de vol i agències de viatges. Ja ho diuen, l'esperança és l'últim que es perd.
Fa mitja horeta, he trobat un pack que podía ser més que acceptable. Ens perdíem el dia 30 però no el 31, vols sense escales, hotel davant la sala, ... Per 200 euros menys que dijous, podíem començar l'any en terres fineses. Jo ja m'hi veia. Fred, fred, fred.
El més divertit de tot ha estat quan he donat a acceptar per veure el preu total...

El millor de tot és que "detecten una diferència", o sigui, que li sumen la calderilla de 556€ als 100 i pico incials. I això NOMÉS EL VOL!!! i a un hi sumava més de mil euros!
Des del meu punt de vista, tot i que a l'avís surti que és degut a càrrecs adicionals de la companyía, aquesta web en concret no té vergonya. Et posen un producte a menys de meitat de preu i després...toma pal!

Eeeen fi, abandono, plego, em retiro .... ¬¬!


divendres, 10 d’octubre del 2008

93

Avui hagués fet 93 anys. Era el millor, el meu avi. Quan era petita em venia a buscar a l'escola i sempre, sempre, em portava un caramel. També va ser el primer en portar-me al futbol, era del Sabadell i hi anava cada diumenge. Jo era tan petita i tan torra-cullons, que abans que comencés el partit ja el feia marxar perquè estava cansada. Segons la meva mare, s'havia carregat la tira de paraigües de tan picar a terra en ple mosqueig...ja se sap...el Sabadell...
Sempre em cantava "Els Pajaritos", no sé perquè però li encantava.
Era la seva néta preferida i, per mi, sempre serà un orgull.



La foto és del seu casament. La meva àvia té la mateixa però tot el contrari, rodejada de nois guapots xD

dijous, 9 d’octubre del 2008

Hell....dead

Et passes practicament un any a que surti el cartell d'un festival i poder cuadrar vols, hotel i entrades. I dius que per un cop a la vida, tampoc passa res.

No compres el vol perquè no saps si tindràs entrades i estar a l'hotel pensant que estan tocant pot ser un molt mal començament d'any. Vas mirant els vols i veus que encara t'ho pots permetre.
A dos mesos del festival surt el cartell inicial de grups. El dia 30 Negative i 69 Eyes...si el segon em motiva però tampoc tant, el primer sería perfecte. El dia 31 a les 00:05 .... HIM.
Les entrades surten a la venda el dia 15 d'Octubre, però ara ja és igual, els vols han pujat. I si jo potser ho pagaría, no és plan d'arrossegar al personal. Si abans tenía una vaga idea de que aquest no era el meu any i tenía el gafe pujat, ara ho tinc més que claríssim. Aquest no és el meu any i estar clar que no ho serà. Bf, i jo que tenía una guardiola enorme sobre la taula....





dimarts, 7 d’octubre del 2008

The Posies @ la [2]


Ahir vam anar de concert.
Sobre les deu de la nit amb la [2] de l'Apolo més aviat plena. El Ken i el Jon posaven metres i metres de cinta al voltant d'un set list que ja ens oloràvem. Semblava una nit qualsevol però ahir els que estaven a l'escenari eren The Posies i el motiu el quinzè aniversari del seu disc més aclamat, "Frosting in the beater".
Mr. Auer i Mr. Stringfellow van començar a tocar sense pietat un tema rera un altre en el mateix ordre que van decidir en algun dia de 1993 i que va fer que el concert comencés, curiosament, en el seu punt àlgid amb les impressionants "Dream all Day", "Solar Sister" i "Flavour of the Month". Tot i que lo millor del concert ja havia passat, la següent hora ens va fer seguir atents al repertori que tantes vegades havíem sentit abans. Per acabar i desprès de marxar van tornar per tocar 5 temes més, clàssics fora del disc protagonista que ens van acabar d'arrodonir el repertori.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Cine




Els diumenges són per anar al cine...llàstima que sigui tant car. Avui ha tocat "El niño con el pijama de rayas" ... el llibre li dóna deu mil voltes, perquè que jo acabi plorant amb un llibre...no és normal. Però ja se sap, sempre passa el mateix.

I demà dilluns arghhhhhh!!!!!

divendres, 3 d’octubre del 2008

Els vint-i-alguns...

He trobat aquest text vaguejant per inet (si, en hores de feina...) i buf, corroborat al 99%
"Te empiezas a sentir inseguro y te preguntas dónde estarás en un año o dos, pero luego te asustas al darte cuenta que apenas sabes donde estás ahora.
Te empiezas a dar cuenta que hay un montón de cosas sobre ti mismo de las que no sabías y que quizás no te gusten.
Te empiezas a dar cuenta que tu círculo de amigos es más pequeño que hace unos años atrás... Te das cuenta que cada vez es más difícil ver a tus amigos y coordinar horarios... por diferentes cuestiones: trabajo, estudios, pareja, etc... y cada vez disfrutas más de esa cervecita o cine que sirve como excusa para charlar un rato. Las multitudes ya no son "tan divertidas"... hasta a veces te incomodan. Y extrañas la comodidad de la escuela, de los grupos, de socializar con la misma gente de forma constante. Pero te empiezas a dar cuenta que mientras algunos eran verdaderos amigos, otros no eran tan especiales después de todo.Te empiezas a dar cuenta que algunas personas son egoístas y que a lo mejor, esos amigos que creías cercanos no son exactamente las mejores personas que has conocido y que la gente con las que has perdido contacto resultan ser amigos de los mas importantes para ti. Ríes con más ganas, pero lloras con menos lágrimas, y con más dolor. Quizás te acuestes por las noches y te preguntes por qué no puedes conocer a alguien lo suficientemente interesante como para querer conocerlo mejor. Y pareciera como si todos los que conoces ya llevan años de novios y algunos empiezan a casarse. Quizás tú también amas realmente a alguien, pero simplemente no estás seguro si te sientes preparado para comprometerte por el resto de tu vida. Atraviesas por las mismas emociones y preguntas una y otra vez, y hablas con tus amigos sobre los mismos temas porque no terminas de tomar una decisión. Salir tres veces por fin de semana resulta agotador y significa mucho dinero para tu pequeño sueldo. Miras tu trabajo y quizás no estés ni un poco cerca de lo que pensabas que estarías haciendo. O quizás estés buscando algún trabajo y piensas que tienes que comenzar desde abajo y te da un poco de miedo. Tratas día a día de empezar a entenderte a ti mismo, sobre lo que quieres y lo que no. Tus opiniones se vuelven mas fuertes. Ves lo que los demás están haciendo y te encuentras a ti mismo juzgando un poco mas de lo usual porque de repente tienes ciertos lazos en tu vida y adicionas cosas a lista de lo que es aceptable y de lo que no lo es. A veces te sientes genial e invencible y otras... solo, con miedo y confundido. De repente tratas de aferrarte al pasado, pero te das cuenta que el pasado cada vez se aleja más y que no hay otra opción que seguir avanzando. Te preocupas por el futuro, préstamos, dinero... y por hacer una vida para ti. Y mientras ganar la carrera seria grandioso, ahora tan solo quisieras estar compitiendo en ella. Parece ser un lugar inestable, un camino en tránsito, un desbarajuste en la cabeza... pero TODOS dicen que es la mejor época de nuestras vidas y no tenemos que desaprovecharla por culpa de nuestros miedos... Hagamos valer nuestro tiempo porque la vida no se mide por las veces que respiras, sino por aquellos momentos que te dejan sin aliento..."

dijous, 2 d’octubre del 2008

Free Time

Ja feia temps que em rondava pel cap la idea de fer-me voluntària. No sabia de quin tipus però la idea hi era. Avui he rebut un mail de l'ajuntament informant sobre el programa de Voluntariat per la Llengua i finalment, m'he apuntat. Només és una hora a la setmana durant deu setmanes així que molt temps, tampoc és que tregui.
Segons la web:

"L'objectiu del programa "Voluntariat per la llengua" és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Aquest programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural."


Ara només queda esperar una parella lingüística :)