diumenge, 30 de novembre del 2008

World Press Photo 2008

L'any passat ja hi vam anar i aquest, no podía ser menys. Personalment em va agradar més els premiats de l'any passat i l'exposició en general, però aquest any tampoc estava gens malament.

La World Press Photo va ser fundada l'any 1955 i és una organització sense ànim de lucre coneguda per organitzar el més important concurs fotogràfic de premsa.

Les categories dels premis són:

  • Noticies d'actualitat
  • Temes d'actualitat
  • Personatges d'actualitat
  • Esports i fotografíes d'acció
  • Reportatges d'esports
  • Temes contemporànis
  • Vida cotidiana
  • Retrats
  • Art i entreteniment
  • Natura

divendres, 28 de novembre del 2008

Schwa...o la meva creu

Ahir a classe semblavem, lo menys, tontets. Em cau la baba quan miro Grey's Anatomy en V.O o, tot i parlar de manera completament diferent, quan escolto londonners autòctons (I'm sorry James, quan escolto scouse no em cau la baba, més aviat m'estresso) però aaahhhh quan em toca pronunciar a mi...El descobriment del Schwa no ha fet res més que estressar-me i és que escoltar-la, l'escolto; però trobar-la a les frases ja és algo com missió impossible. Evidenment, el Schwa, havía de ser el so vocàlic més comú en l'anglès.

Atenció amb el video que ens hem empassat a classe, no té preu.....

dimecres, 26 de novembre del 2008

La Chère, l'illa, i el canibalisme.



Vaig pensar en la història de La Chère, un soldat que va participar en les primeres expedicions a Amèrica. L'any 1562, Jean Ribault va deixar un bon nombre de soldats a Port Royal (a prop de Hilton Head, Carolina del Sud) sota el comandament d'Albert de Pierra, un boig que governava a base de terror i violència. "Va penjar amb les seves pròpies mans un timbaler que li havia caigut en desgràcia", escriu Francis Parkman, "i va confinar un soldat anomenat La Chère a una illa solitària, a tres llegües del fort, on el va deixar perquè es morís de gana." Al final, Albert va ser assassinat en una revolta dels seus homes, i La Chère, mig mort, va ser rescatat de l'illa. Podria semblar que La Chère ja estava segur; que, havent sobreviscut a aquell terrible càstig, hauria quedat immune a cap més catàstrofe. Però les coses no són tan sezilles. No falten mai els imprevistos ni hi ha lleis que posin limits a la mala sort, i sempre és un tornar a començar, un tornar a quedar tan exposats a les desgràcies com abans. Les coses van anar de mal borràs al destacament. Els homes no estaven preparats per afrontar la solitud, i se'n van apoderar la fam i l'enyorança. Servint-se d'unes quantes eines, van gastar totes les energies construint una embarcació per tornar cap a França. Al mig de l'Atlàntic, una altra catàstrofe: no hi havia vent, i se'ls va acabar el menjar i l'aigua. Van començar a menjar-se les sabates i els jupons de cuiro; alguns, desesperats, bevien aigua de mar, i uns quants es van morir. Llavor va arribar l'inevitable caiguda en el canibalisme. "S'ho van fer a sorts", explica Parkman, "i li va tocar a La Chère, el mateix desgraciat que Albert havia condemnat a morir de fam en una illa solitària . El van matar, i, amb famèlica avidesa, van trossejar la carn. L'abominable banquet els va permetre d'aguantar fins que van veure terra ferma, moment en què, segons diuen, delirants d'alegria, van ser incapaços de continuar governant el vaixell i el van deixar anar a la deriva, a la mercè de la marea. Se'ls va acostar una petita bricbarca, els va pujar tots a coberta i, després de deixar els més febles a terra, es va endur la resta com a presoners de la reina Isabel."

Paul Auster - L'habitació Tancada

diumenge, 23 de novembre del 2008

La Cerdanya

Ja tornem a ser aquí. Que ràpid pot arribar a passar el cap de setmana quan s'està de conya; compres ràpides a Andorra, pànxing total al sofà, esmorzar xocolata desfeta (Low ets un xef!!), vicis a la DS i/o PSP, alimentar un gat abandonat (perquè el miaaaaau miaaaaaaau no ens deixava escoltar la TV), sortir del llit i veure aquesta vista:


Jo ja m'hi hagués quedat tota la setmana!!!

dimecres, 19 de novembre del 2008

Londonize (i jo encantada)

La marca de ginebra Beefeater ha començat una campanya molt british. Durant aquest cap de setmana, els mítics "cabs" voltaran per Madrid i oferiran els seus serveis sense haver de pagar un duru. Només s'han de complir dos requisits: fer-se entendre en anglès (els taxistes seran londinencs) i que el recorregut no superi l'import de 10 lliures.




Durant el cap de setmana següent i fins el 13 de Desembre, els cabs també voltaran per Barcelona, València, Sevilla i Santiago.
Ara que...el dia que vagi sonant repetidament el "Mind the gap" a, per exemple, Urquinaona, serè una miqueta més feliç!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Taxi a la Sala Bikini

Siii!! Ha costat d'arribar...i ha passat volant. Ja hem pogut veure Taxi (ex Melón Diesel) en directe a la sala Bikini de Barcelona. Un set list que no recordo exactament però que no se n'han deixat ni una: Por ti, Quiero un camino, A contracorriente, Niña del Sur, Aquí estoy, ... i un etcètera d'hora i mitja. Impresionant com millora la veu en directe.

Són la 2 menys 10, tinc les cordes vocals a Barcelona, potser hauría d'anar passant sota el nòrdic.


dilluns, 10 de novembre del 2008

Kristallnacht

La Nit dels vidres trencats (en alemany, Reichspogromnacht, Reichskristallnacht o Novemberpogrome) , del 9 al 10 de novembre de 1938, organitzada per les SS a tot Alemanya contra la població jueva, a qui consideraven els causants de tots els problemes dels alemanys. Es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, destruir indústries i comerços, i detenir entre vint-i-cinc i trenta-mil persones. Més de 50 jueus van ser assassinats aquella nit.

(Font: Wikipedia)
Kristallnacht niemals weder
(Nit dels vidres trencats, mai més)

Ahir va fer 70 anys. I tot i així encara hi ha energúmens.

No sé perquè aquest "tema" sempre m'ha cridat l'atenció. Des d'aquelles vacances que vaig posar els peus a la casa d'Ana Frank (anys més tard ho tornaría a fer) quan ja m'havia llegit el diari , sempre m'ha interessat. Segurament perquè amb aquells fets, es va inventar la paraula "injusticia".

dissabte, 8 de novembre del 2008

Season 5




P.D: Spoilers

dijous, 6 de novembre del 2008

London: the feeling

Març del 2003, tres dies. Sembla mentida que tres dies puguin canviar la forma de pensar o de veure certes coses. La gent, els carrers, els double decker bus, el metro (adoro la Central Line), fins i tot el clima. Londres ho és tot. És una part de mi i ho serà sempre. Potser si aquests tres dies no haguessin passat mai, una part de mi no estimaría tan Londres i viuría més tranquila.
Agost del 2008, tres dies més. Confirmo que Londres és molt Londres. No en tenía una visió equivocada. El que vaig sentir al 2003 ho he pogut confirmar aquest any. De fet, ha sigut l'única cosa bona d'aquest any. Llagrimeta inclosa al tornar.
Reconec que quan soc allà, soc totalment diferent; ni ratllades, ni mala llet, ni res. Soc feliç (i hi ha probes en format .jpg)
Gracies a un blog, vaig descobrir la col·lecció de llibres "Culture Shock" i el primer en caure va ser Londres. Cada cop que llegeixo, ni que sigui una pàgina, sembla que estigui allà. És totalment perfecte.


No vull que passin 5 anys més a tornar-hi. No vull mirar enrera i pensar el que hagués pogut ser. De vida només en tenim una.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Little by little

Ais.... ;)