divendres, 31 de juliol del 2009

3MSC


- ¿ Como si pudieras tocar el cielo con un dedo?

- No, así no.

- ¿Ah, no?

- Mucho más. Al menos, a tres metros sobre el cielo.

dimecres, 29 de juliol del 2009

The match

Com que desgraciadament no podré veure el Liverpool en directe (ni a l'aeroport, ni a l'hotel ni enlloc) una s'ha buscat alternatives i, equip anglès per equip anglès, el dia 19 d'Agost veuré el Manchester City. El Low ha desertat, és que no porta massa bé això d'entrar al Camp Nou i aquest any ja hi ha entrat un cop pobre...ejem.

diumenge, 26 de juliol del 2009

Santa Anna


Si ahir va tocar dinar familiar per celebrar el sant, avui hem marxat a Sitges. A menjar xató i fideuà, però sobretot, a passar molta calor.

I ara toca esperar que passin 4 dies per poder dir que estic de Vacances!!!

divendres, 24 de juliol del 2009

United breaks guitars

En un vol de United Airlines, al músic Dave Carroll, li van trencar la guitarra. Com acostuma a passar, les seves queixes i reclamacions van anar a parar a un pou sense fons i la seva venjança ha arribat en forma de cançó. El vídeo de la cançó ha sigut vist 4 milions de vegades i és numero 20 de vendes a iTunes. Després de tot això i 9 mesos més tard, United Airlines ofereix 1.200 dòlars en efectiu per arreglar la guitarra i 1.200 més en bitllets d'avió gratuïts. Clar que ara ja no ho vol per res. I per acabar-ho de rematar, l'empresa utilitza el vídeo per formar a futurs treballadors en el camp d'atenció al client.





Ja ho sabeu, per qualsevol queixa i/o reclamació composeu una cançó i cap a Internet!

dijous, 23 de juliol del 2009

One week ago...

No tenia intenció de fer un post així però acabo de veure l’hora i el dia que és i el mono que porto arrossegant des de fa una setmana s’ha multiplicat per 10.

És curiós, em van posar en vena durant 48 hores non-stop el Be Here Now i no em va agradar, és més, vaig arribar a un estat en que sabia tancar les orelles i no escoltar més aquella veu de mala llet. Van venir a Barcelona i com que, aquí , el fan Low no hi volia anar jo no em vaig molestar ni en insistir.

Però va sortir un disc nou, l’últim, i amb ell la gira. I la no fan es va tornar fan. I només va faltar el concert de Badalona per sortir al·lucinant. Ara he perdut el compte de les vegades que he escoltat el Be Here Now (i toooota la resta). Que sempre vaig tard, no és cap novetat.

I fa una setmana els vam tornar a tenir davant (més o menys). I fa una setmana que tinc un mono que no puc amb ell. Llàstima que cap dels 6 concerts que queden siguin en època de vacances perquè hi anava de cap. Fos on fos. I prefereixo no pensar que el més probable és que ara vinguin 5 anys de sequera musical.

Ais...

Salve


Oggi ho finito le lezione poi domani ho un esame alle tre e ho paura. Non mi piace per niente. Voglio vacanze!!

dissabte, 18 de juliol del 2009

Burned

Em pregunto de què serveix posar-se crema de protecció solar 40 vegades quan després d'un dia de festival acabes amb una esquena així:

El meu millor amic es diu Sun...After Sun ¬¬"

divendres, 17 de juliol del 2009

Really really tired...

A les 9:28 agafàvem el tren per anar cap a Sants. Com que ens sobrava temps vam poder esmorzar el nostre McMuffin, que tot i no ser massa fans de certa cadena, aquest esmorzar ens pot.
A les 11 sortia el nostre regional direcció Valencia per, dues hores i mitja més tard, arribar a Benicàssim. No sense abans rebre una trucada de la Marta per informar-nos que no hi havia cap cua, però tampoc cap ombra on esperar. La cosa prometia.

Tres hores més tard i molts euros gastats en aigua obrien les portes del recinte (no, la puntualitat tampoc saben què vol dir...). Per fi podíem anar al wc (perquè a fora ni un!!) o intentar trobar una mica d'ombra decent.

Per un petit problema, de tots els grups d'abans d'Oasis només vam poder veure The Bishops (i és l'únic que vaig poder escoltar abans de veure'ls). La veritat és que m'agraden bastant així que perfecte. I per fi eren les 11, els hi tocava als meus nens mancunians. Des del Febrer esperant un dia com ahir. Amb un setlist ideal on van incloure Live Forever i van eliminar alguns dels temes tocats a Badalona. Per desgràcia, també van tenir problemes tècnics. Vist tot a través de les pantalles gegants se’m va fer exageradament curt, no ho sé, potser és que a Badalona va ser indescriptible. Evidentment no hi ha fotos.

El setlist va ser:

- Rock & Roll Star - Lyla - Shock of the Lightning - Cigarettes & Alcohol - Roll with it - Waiting for the rapture - Masterplan - Songbird - Slide Away - Morning Glory - My Big Mouth - Half the World - I'm outta time - Wonderwall - Supersonic - Live Forever - Don't Look back in Anger - Champagne Supernova - I am the walrus


Cops de cap, fred i picades de mosquit a la platja per fer passar les hores i anar a buscar el tren de tornada a les 10:55. Un entrepà de formatge, un suc de taronja, un cafè amb llet i un tallat després era capaç de dormir dreta i tot. Això si, ara mateix em fa mal tots i cada un dels ossos del meu cos.


Després del FIB he decidit que per mi els festivals han acabat. Jo concerts en sales i/o pavellons...més ja no. Igual que em nego rotundament a anar a un concert on la majoria de públic sigui anglès. Realment aquesta gent sap diferenciar un partit de futbol, d'un concert o d'una guerra de fang? Em sembla que no.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Ensayo sobre la ceguera

Quan el món es queda cec res no necessita ja ser vist. L'instint de supervivència es més fort que qualsevol sentiment d'orgull o dignitat quant els ulls ja no et fan falta, quan no li calen a ningú perquè la terra ha deixat de ser el món i els humans han deixat de ser persones. I potser no hi ha res pitjor en aquesta situació que ser l'única persona del món capaç de veure, si es pot seguir dient aquesta paraula.



"Luego alzó la cabeza al cielo y lo vio todo blanco, Ahora me toca a mí, pensó. El miedo súbito le hizo bajar los ojos. La ciudad aún estaba allí"
José Saramago. Ensayo sobre la ceguera. 1995.

Tomorrow is the day

Demà a aquesta hora estarem agonitzant amb les ansies perquè surtin Oasis a l'escenari. Fa mesos que tenim les entrades i els bitllets de tren i, per fi, ha arribat el dia.
A les 11 sortim de Sants direcció Benicàssim i per tornar haurem d'esperar el primer tren (a les 11 del matí, sense comentaris) però val la pena. Per Oasis, si.



dilluns, 13 de juliol del 2009

Jumping the bridge

Gracies a les notícies he pogut veure les impressionants imatges que van tenir lloc la nit del diumenge a Londres. Robbie Maddison s'ha convertit en el primer rider de la història en volar (literalment) pel Tower Bridge.
Amb una velocitat aproximada de 75km/h, Maddison s'enlaira des de la zona nord del pont per volar 22 metres per sobre del riu i aterrar a la zona sud.




"El sentimiento que tuve al volar entre las dos torres y sobre el Támesis fue indescriptible”.

Normal, jo també la tinc. I això que Ryanair no passa entre les dues torres.

dissabte, 11 de juliol del 2009

Sales

Tot i que cada any dic que aniré de rebaixes i no hi acabo anant mai (per mandra o perquè quan em desperto ja s'han acabat), aquest matí he anat al centre i he acabat picant. Un jersei per 5€ i unes sabates per 8.99€. Yeah!!

El problema és que ara en vull meeeeees!!!!

Edito: a conjunt amb el blog i tot....

dilluns, 6 de juliol del 2009

Blindness

El Low s'està llegint el llibre i jo, agafant el camí directe, divendres vaig veure la pel·lícula. Tot i que les critiques no la deixen massa bé, per mi ha sigut molt bona elecció. Del mateix director que Ciudad de Dios, potser és una mica la típica pel·lícula d'epidèmies i demés però l'angoixa que vaig sentir va ser tela. De fet, ha sigut la primera que he hagut de fer un moment de stop-respira-play. I és que t'ho trobes. Així que tot i les critiques, per mi és recomanable totalment.

diumenge, 5 de juliol del 2009

18!!

Si fa un any m'haguessin dit que em portaria tant bé amb cert element 10 anys (joder, 10 ... si que soc gran, no?) més petita que jo no m'ho hagués cregut. El que poden arribar a fer els forums, eh? ;)
Gràcies per fer-me coneixer Negative, per les anades d'olla vía MSN, pel troç de toballola, pels dibuixos, per la història interminable, ... en resum, gràcies per ser com ets ;)

I recorda: tenim un dinar pendent!

FELICITATS!!!!!!!!!

dissabte, 4 de juliol del 2009

It's only a T-Shirt!!!

Quan es va a un concert, almenys jo, es paga per veure i sentir un grup en directe. El concert del passat dimarts va ser espectacular; més que espectacular, va ser perfecte. L’escenari, l’ambient i el grup, tot. Considero els 30 euros de l’entrada més que ben invertits i no dubtaria en tornar-los a pagar. És per tot això que no entenc (ni em dóna la gana de fer-ho) a la gent que per un fet, ja ho desmunta tot. És més, alguns diuen que no repetiran (millor, no patirem tant per trobar entrades).
Dit així, sembla que U2 fes alguna cosa imperdonable però no, només es va posar una samarreta del Barça al·legant que era l’únic equip que portava Unicef com a patrocinador. I evidentment els no culers van “saltar”.




Com poden despreciar un concert així (o qualsevol altre) per un fet aïllat? Potser és que només anaven al concert per fardar l’endemà. A mi em rellisca que es posés la samarreta del Barça, del Madrid o de la selecció de Mongòlia. Jo anava a veure un concert i és el que vaig tenir. Entenc que pot molestar però tampoc cal fer-ne un drama. I molt menys deixar U2 pels terres. I es que és el colmo llegir que a partir del moment “samarreta” el concert va anar malament.
Si que és cert que Bono és contradicció pura: per una banda activista contra la pobresa però per l'altra li surten els bitllets per les orelles i es posa una samarreta feta per una marca que ja sabem tots d'on surten les seves samarretes. Potser que ens posem d'acord, no? De totes maneres, que jo sàpiga, erem a un concert. Només s'ha d'escoltar.

Al principi, fins i tot fa gràcia llegir tanta rabieta junta però arriba un moment que no fa ni pena. I és que més d’un/a, hauria de viure en una bombolla particular, que veig molt susceptible pel món.

Per sort, no tothom és així. Eh, Low? ;) Pobret, va estar al Camp Nou dues hores i mitja i es va comportar!!

divendres, 3 de juliol del 2009

The concert schedule

A setmana i mitja pel gran dia, ja han sortit els horaris dels concerts. No els he mirat tots, en principi, només ens interessa l'escenari Verd:

- The Bishops 19:30
- The View 20:30
- Mystery Jets 21:30
- OASIS 23:00
- Glasvegas 01:15
- We are Standard 02:45

Podem estar al recinte de 17:30 a 06:00 i el nostre tren de tornada és a les 10:50 del matí de divendres. No, no és que siguem uns empanats i no en tinguem un abans, és que allà funcionen així. Res de primers trens a les 6 del matí, a les 11 que és més "divertit"...ejem...
Amb la calor insuportable que està fent aquesta setmana i al veure les fotos d'edicions anteriors m'ha agafat un agobio considerable. Esperem que, ni que sigui per un dia, la calor afluixi.


dijous, 2 de juliol del 2009

I miss Costa

Avui fa 3 anys que començaven les que acabarien sent les millors vacances que mai he tingut. I sembla que hagin passat segles. Una setmana a bord del Costa Magica visitant les capitals bàltiques.

Vam agafar un vol a Barcelona per arribar fins a Copenhaguen i un cop allà, embarcar. Escales a Tallin, Sant Petersburg, Hèlsinki i Estocolm. I a la tornada, tres dies més a Copenhaguen.

Tallin

Sant Petersburg

Helsinki


Estocolm

Sempre havia pensat que un creuer era per gent més...així. I no pas per mi. Que si nit de gala, que si la nit del capità, les excursions tots seguint un guia...però va ser fer-ne un i quedar-me totalment enamorada d’aquest tipus de vacances.
Tot i així, segueixo pensant que la gent més maca que hi ha a bord són els treballadors i no pas la resta de passatgers que, la gran majoria, tenen la mania de mirar-te amb superioritat. Et tracten com una reina però si els dones peu a veure que no te’ls menjaràs, son la gent més simpàtica i alegre que hi pugui haver. De fet, encara ara, tinc contacte amb dos d’ells.
La sensació de sortir al balcó del camarot i només veure aigua i aigua i més aigua és totalment indescriptible.

En algunes escales et quedaries més estona per poder visitar encara més coses (Hèlsinki i Estocolm va ser molt curt i la patejada de l’Hermitage un infern) però si més no, serveix per saber on vols tornar per passar-hi una setmaneta pel teu compte. A més, els creuers enganxen i l’any següent vam repetir pels fiords noruecs.

Ara mateix donaria el que fos per poder tornar a ser a bord... ais!

dimecres, 1 de juliol del 2009

360º

L'aventura començava a les 4 de la tarda quan, amb el dinar al coll, agafava el cotxe amb intenció d'arribar a Marina i aparcar. Ja! Que innocent que soc: a les 4 de la tarda Marina està fins els topes de treballadors i és practicament impossible aparcar. Tot i així, i fent veure que no veia les típiques marques a terra, vaig aparcar just al costat de l'entrada del metro. Algunes parades de la L1 i la L3 més tard, ja estava davant el Camp Nou intentant saber on estaven les taquilles per recollir les entrades. A tot això ja eren quarts de sis i ja m'estava asfixiant de calor. Localitzada la nostra porta (per què més lluny no podía estar, oi? Si fins i tot anava més bé una altra parada de metro!!) tocava esperar al Low.


A les 20:00 entravem (per sort aquest cop van ser suficientment inteligents com per obrir totes les portes i no saturar-ne una) i tocava trobar els seients que ens havien tocat (zona 409, Fila 2, localitats 14-16).



A les 20:30 i amb una reverència d'un tècnic, Snow Patrol pujaven les escales per arribar a la plataforma i fer de teloners. Ho sento, no tinc setlist, en tot cas el Low. Però tocar seguides Run i Chasing Cars és per morir-se.



Amb l'estadi ple fins als topes sortien U2, puntuals, a les 22:00. Admiro als veïns perquè suportar tants crits ha de ser complicat. T'agradin o no U2, per l'espectacle que ofereixen ja val la pena anar-hi: connexió en directe amb l'estació espacial internacional per conmemorar els 40 anys de l'arribada de l'home a la llunya, missatge de Desmond Tutu sobre els drets humans o la sortida de voluntaris amb la mascara d' Aung San Suu Kyi.



Van ser dues hores i poc de concert amb un gran setlist:

- Breathe
- No Line On The Horizon
- Get On Your Boots
- Magnificent
- Beautiful Day
- I Still Haven't Found What I'm Looking For / Movin' On Up
- Angel Of Harlem / Man In The Mirror (snippet) / Don't Stop 'Til You Get Enough (snippet)
- In A Little While
- Unknown Caller
- The Unforgettable Fire
- City Of Blinding Lights
- Vertigo
- I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight
- Sunday Bloody Sunday
- Pride (In The Name Of Love)
- MLK
- Walk On / You'll Never Walk Alone (snippet)
- Where The Streets Have No Name
- One
- Ultra Violet (Light My Way)
- With Or Without You
- Moment of Surrender



I és que U2 són molt grans.