dimecres, 15 de juliol del 2009

Ensayo sobre la ceguera

Quan el món es queda cec res no necessita ja ser vist. L'instint de supervivència es més fort que qualsevol sentiment d'orgull o dignitat quant els ulls ja no et fan falta, quan no li calen a ningú perquè la terra ha deixat de ser el món i els humans han deixat de ser persones. I potser no hi ha res pitjor en aquesta situació que ser l'única persona del món capaç de veure, si es pot seguir dient aquesta paraula.



"Luego alzó la cabeza al cielo y lo vio todo blanco, Ahora me toca a mí, pensó. El miedo súbito le hizo bajar los ojos. La ciudad aún estaba allí"
José Saramago. Ensayo sobre la ceguera. 1995.

1 comentari:

Anna ha dit...

Ara ja pots veure la peli, que a mi em va deixar flipada!!
Hmm...ara que hi penso, perquè la vegis te l'hauria de passar, no? xDD