dimarts, 15 de desembre del 2009

El meu amic Cónsul


Les nostres minivacances no podien començar pitjor. Només trepitjar territori anglès ja ens van desmuntar els plans. I és que quan estàvem a la cua esperant per passar el control típic de l'aeroport perquè et deixin sortir me n'adono de que la meva cartera no hi és. Misteri inexplicable ja que vaig pujar a l'avió amb cartera i vaig baixar sense.
Misteris a part, el simpàtic "Immigration Officer" em fa un paperet en el que posa que "I'm detaining you. I have further enquiries to make and more questions to ask you" va ser el primer cop que vaig pronunciar la frase "I lost my wallet" m'hauria anat millor tatuar-me-la de tants cops que la vaig arribar a repetir. Poso un peu a guirilandia i ja van de llestos... El cas es que després de fer algunes gestions el senyor decideix que em deixa entrar al seu "gran país" ejem quin honor. Primera missió aconseguida; entrar con a il·legal a territori britànic, va ser fàcil. A la maleïda wallet, per sort, només portava DNI i targeta de crèdit. El tema de l'anul·lació de la targeta va ser fàcil també, gràcies al Dani i la Marta que em van fer el gran favor de trucar per anular-la. D'entrada la cosa anava bé tot i que la mala llet ja no me la treia ningú.
Després de parlar amb l'Ana (con una n) amiga de l'Anna que viu a Londres i de sentir el contestador automàtic del consulat ideem un plà: a l'endemà anirem a la policia de Paddington a posar la denúncia i despres al consulat per que em facin el salvoconducto (paperet màgic per tornar a casa). Aquí ja em trobo amb que la burocràcia londinenca (god save the queen) em posa la primera barrera, com que la cartera s'ha perdut a l'aeroport i ell es un policia local no pot fer res, que truqui a l'aeroport. Això em passa per ser honrat. Solució: anar directament al consulat a fer pena i aviam si algú que parli castellà em pot donar alguna ajuda. Arribem a Sloan Square i a buscar el consulat, un barri molt monu amb una placeta i dos carrers mes amunt veiem un bandera espanyola, mai hagués pensat que una bandera espanyola podria ser sinònim d'esperança però el cas es que al consulat no em van posar cap problema, em van fer el salvoconducto i em van recomanar anar a la comisaria de Charing Cross que allà hi van molts turistes i tampoc em faran moltes preguntes per fer-me la denúncia. Mai m'havia alegrat tant de veure un Guàrdia Civil, em van venir ganes de fer un viva españa! i tot. Ja tenia el meu salvoconducto, la felicitat tornava a mi. Peró encara faltava anar a Charing Cross, i tenint en compte la meva experiència prèvia amb la policia londinenca no m'acabava de refiar. Per sort la policewoman de Charing Cross era més simpàtica que el borde estirat de Paddington i quan li vaig dir que havia perdut la cartera allà mateix (mentida) no va posar cap problema en fer-me un "lost property in the streets" per adjuntar amb el meu salvoconducto.
Sí! podria tornar a Catalunya! Al final va ser més l'ensurt que una altra cosa perquè cap a les 11 del matí ja ho teníem tot resolt i començàvem en serio a fer el turista.
El més graciós es que quan vaig ensenyar el salvoconducto a l'empleat de Ryanair a Stansted no sabia ni el que era, li vaig haver d'explicar jo. Li arribo a dir que era una carta que m'havia fet el Rei directament i s'ho empassa igual, una llàstima que en arribar a Girona el Nacional de l'entrada es va quedar amb el salvoconducto (paperet màgic), m'hagués agradat conservar-lo.

Aquest matí ja m'he fet el DNI nou. Torno a ser legal.

6 comentaris:

Anna ha dit...

Ara que ja ha passat puc dir obertament el pànic que vaig arribar a passar per si no et deixaven entrar a terres angleses. Un 10 pel Dani i la Marta i un altre per les funcionaries del Consulat. Un 0 pel policeman capullu de Paddington i un altre pel de l'aeroport.

Anònim ha dit...

Vuestro viaje no ha tenido desperdicio xDDDDDDD.
MARE DE DÉU SENYORA! xDDDD.
Para evitar mayores disgustos, el próximo viaje a las Islas tenéis que venir a Liverpool... que ya sabéis que aquí estáis entre amigos y no os retienen en el aeropuerto.
A lo mejor el funcionario del Borders Agency era culé y no dejaba entrar a Justo por perico xDDD.
Es coña tio!
Me alegro que estéis sanos y salvos y de vuelta a casa.

Vuestro amigo scouser

Marta Illán ha dit...

Vaya tela XDDDDDD que viva españa!! (en verdad no, solo en casos como estos)
Ahora tendre que tener yo cuidado cuando pise tierras britanicas de aqui 2 semanas....ayayay....

Anònim ha dit...

Petita gran aventura!!! jajaja :) una bona experiència al final, no?
Jo encara espero el día que m'alegri de veure un guardia civil! jejeje

negrorevolution ha dit...

jajaja, q bo lo de la bandera! hahha! grande grande!

Enkeli ha dit...

quina odisea!! jajja el pitjor de tot es que et demostren un cop més que amb la veritat i només amb la pura veritat no arribes enlloc...
Ais...!