diumenge, 28 de febrer del 2010

Dissabte

- M'he despertat a les 9 (tant costa no fer soroll?), he esmorzat i m'he dutxat.
- Intento posar-me al dia amb els capítols de Private Practice.
.- Agafo el cotxe i vaig fins a Barcelona, aparcant com sempre a Marina (que és gratis!)
- Dinar al xino amb una bona amiga de la universitat.
- Arriba el Low i anem cap al Fnac de l'Illa Diagonal amb la intenció de veure l'exposició de Lost....i no l'hem pogut veure de la cua que hi havia!!!

Estoooo......

- Birra al 2de2despuma, després de recorrer mitja ciutat amb metro.
- I després de sopar al FrescCo, grandissim concert de L.A a la sala Sidecar. Llàstima de la calor infernal i de la gentada (Sold Out) que hi havia. A destacar la simpatia (inexistent) dels treballadors....

dimarts, 23 de febrer del 2010

Intercanvi

El Low i jo llegim llibres molt diferents: ell és fan de Paul Auster i jo, de Marc Levy. Fins i tot llegim en moments totalment diferents; ell al tren anant i tornant de la feina i per mi, l'estona abans d'anar a dormir és sagrada (tot i que a vegades m'agradaria poder anar a la feina amb tren i així poder llegir). Fa unes setmanes, el Low va tenir una bonissima idea: quan acabessim els respectius llibres, fariem un intercanvi, ell em donarà el que jo m'he de llegir i jo també.
Aquest migdia s'endurà el que li toca i ja tremola....com era la frase? ... mmm ... "el podré llegir al tren o em farà vergonya?". De moment no diré quin li passaré, que si no perdem l'efecte sorpresa!

diumenge, 21 de febrer del 2010

Calçotada 2010

Un diumenge a l'any (menys l'anterior, que estàvem a Roma fent els turistes) anem a un poblet de nom que, almenys a mi, em sembla simpatic: Cabra del Camp.
No vull ni saber la de Kg. que han arribat a coure de calçots però a hores d'ara encara tinc la sensació d'estar a punt de petar. Calçots de primer, carn a la brasa de segon, fruita i tortell de nata. UF!
Ha sigut probar el primer calçot i oblidar-nos de la mandra que ens feia ahir anar-hi.

Nyam ... Nyam ...

Detall del pati, que m'encanta

divendres, 19 de febrer del 2010

I miss...

Recordant vells temps...com vam arribar riure estació amunt, estació aball, ... segur que és aquí? ... corre, corre, que venen més guiris...

Soc de lletres!

Uff, odio paraules com amortització, interés, capital, ... i fa unes setmanes que no paro d'escoltar-les! Al principi una fa l'intent d'entendre-ho, hi posa ganes, escolta, ... fins que veu que no, que no hi ha manera i desconnecta. És el mateix que entrar en un forat negre....

Començo a entendre els okupes ....

dimecres, 17 de febrer del 2010

M'han alegrat el dia, la setmana, el mes...


Cada època de la nostra vida te una banda sonora. I la banda sonora de la nostra adolescència ens marca més encara que qualsevol altra. Durant els últims anys d'institut i els primers a la universitat un dels grans van ser Sunny Day Real Estate, grup de Seattle amb el místic frontman Jeremy Enigk al capdavant i grans músics com el baixista Nate Mendel i el bateria William Goldsmith que desprès formarien part de Foo Fighters (no era tonto el Dave Grohl). SDRE van treure l'últim disc al 2000 i durant aquells anys jo havia començat a conèixer grups com Get up Kids, Jimmy Eat World, Texas is the Reason o Promise Ring, tots conpartien un grup de referencia i des de llavors jo també el comparteixo, Sunny Day Real Estate. Desprès de la seva separació i amb els dos que havien marxat amb FF, Jeremy Enigk va fer alguna cosa en solitari i un disc boníssim amb el Nate Mandel sota el nom de The Fire Theft. Desde llavors l'última notícia que he tingut va ser que el Jeremy Enigk havia estat gravant al mateix estudi de Sant Feliu de Guíxols dies abans que nosaltres i que el meu heroi de l'adolescència no tenia un duro i estava intentant que algú li treiés el disc (al final crec que li van treure). Des de fa un temps Sunny Day Real Estate s'han tornat a reunir i han estat girant per USA.
Tot això te un perquè, avui cap a les 11:30 a la roda de premsa del Primavera Sound han confirmat una serie de grups per el festival i entre ells apareixia el nom de SDRE. Al maig tindré l'ocasió de saldar un compte pendent de fa molts anys.

dimarts, 16 de febrer del 2010

I'm a bed

Hi ha mil parides que et diuen el teu nom en japonès, xinès o jeroglifics egípcis. Jo avui he descobert aquesta, que no només et diu el nom en suec, sinó que també et diu quin moble series.... En el meu cas, no podria ser cap altre que un llit :)

Ah! I el meu nom en suec és Äna.

dimecres, 10 de febrer del 2010

3 anys més tard ...

JA EL TENIM AQUÍ!!!!


13 temes impresionants que ja han donat dues voltes al reproductor ... i perquè encara no he pillat l'acústic per banda. Que llarga s'ha fet l'espera...i que grans que són!

Interrogatori...

He vist aquest qüestionari saltant de blog en blog i com que m'ha fet gràcia (i estic avorrida amb ganes...) aquí el teniu:
CINE

Amarás a Woody Allen (por ejemplo) sobre todas las cosas a pesar de que la cagara rodando... per norma general no m'agrada aquest home, ni com a director ni com actor i casi casi diria que ni com a clarinetista (bonito palabro...) però amb Vicky, Cristina, Barcelona va crear la que per mi és la basura màxima cinematografica. 10 punts Woody!
.
¿Cuál es tu peli clásica favorita?, ¿y la moderna? Entiéndase por moderna a partir de la década de los ¿80? Venga sí, de los 80. ¿Y las más odiadas?
Hm...complicat...de la dècada dels 80 tinc en un pedestal a "Rebeldes", "Las amistades peligrosas", "Sonrisas y Lagrimas" o "Cinema Paradiso". De modernes ... uff que difícil és triar...mmm...Love Actually, Green Street i/o evidentment la trilogía de ESDLA.
.
¿Qué peli debo ver y crees que no he visto? ¿Por qué crees que no la he visto?Buscando a Eric, de Ken Loach. Suposo que no és gaire vista perquè fa relativament poc que estava al cine i, no ens enganyem, la gent ja no va al cine.
.
¿Cuál sería tu reparto perfecto?
Dooncs, Morgan Freeman no pot faltar; Colin Firth, Jude Law i Johnny Deep. Per la part femenina: Julia Roberts, Sarah Jessica Parker i ara mateix no sé ....
.
Una banda sonora
Love Actually, sens dubte.
.
¿Crees que Tom Hanks debería ser lapidado?
Nah, és cansino com ell sol però d'aquí a ser lapidat...en tinc prou en no veure les seves pel·lícules tot i que "La Terminal" m'agrada.
.
¿Y Meg Ryan?
A part de "Tienes un e-mail", aquesta dona té més pel·lícules?
.
¿Cuántos dientes tiene Julia Roberts?
Ni ho sé, ni m'importa. Sent bona actriu això hauria de ser el menys important.
.
Qué te tragas una y otra vez encantada de la vida sabiendo que es lo peor de lo peor.
Si ho he vist 40 vegades deu ser que jo no ho considero el pitjor per tant ni idea. Això ho hauria de contestar el Low....clar que suposo que diria la pel·lícula de Sexo en Nuevo York o alguna cosa semblant.
.
TELEVISIÓN
.
¿Qué serie de Tv hay que ver sí o sí?
Sexo en Nueva York i Lost.
.
Personaje favorito de los Simpson
Lisa Simpson i la seva intel·ligència.
.
¿Qué pensaste al ver el final de Los Soprano? (Se admiten palabrotas)
El mateix que al principi suposo, no l'he vist.
.
Elige: Futurama, Los Simpson o Padre de Familia.
Los Simpson, sempre.
.
¿Es Héroes una puta mierda pinchada en un palo?
La primera temporada la vaig veure....les següents ja no. Suposo que quan en una serie pots viure sense veure la 2ona temporada, és que possiblement sigui una merda punxada en un pal.
.
¿Recuerdas quién mato a Laura Palmer?
Laura...què?
.
Te partes de risa con… (no valen series de animación)
No és una serie però les partides de caixa són impresionants: Crackòvia
.
¿Crees que Dexter es un gran tipo?
Si surt per la Fox, és que ho és.
.
MÚSICA
.
¿Te gusta el pop español o te produce arcadas?
Uff..per norma general anglès, anglès i anglès. Tot i que algún grup espanyol he escoltat.
.
Recomiéndame algo de música clásica, nena
Uix...no domino gens el tema...
.
¿A qué artista te gustaría resucitar?
John Lennon, per exemple. I tornant a la meva època "edat del pavo total", Carles Sabater.
.
¿Debería David Bisbal cambiar su nombre por el de El Rey de la Tenacilla?
El que hauria de fer Bisbal és tancar la boca d'una p*** vegada.
.
¿Es el Reggaeton la música del diablo?
És la basura màxima elevada al 1000.
.
¿Qué grupo o artista considerado como un grande de la música te produce urticaria, sudores fríos, mareos y estreñimiento?
I aquí va la resposta per la que el Low em voldrà matar: Radiohead.
.
Cinco discos imprescindibles.
1- (What's the story) Morning Glory, de Oasis
2- How to dismantle an atomic bomb, de U2
3- Razorblade Romance, de HIM
4- Mechanical Animals, de Marilyn Manson
5- I una barreja de tots 4, ea!
.
¿Quién es más borracha y/o yonki: Britney Spears o Amy Winehouse?
Les dues per igual, però la Britney ho dissimula més que l'Amy.
.
Apa, qui estigui avorrit al màxim, ja sap què pot fer ;)

dimarts, 9 de febrer del 2010

^^

La veritat és que no em puc queixar gens ni mica de tots els regals rebut ahir (un d'ells amb vergonya màxima inclosa)....

Ahir al matí estava jo a l'oficina dormint amb els ulls oberts facturant quan entra un home amb un ram de roses a la ma...el jefe rient, la jefa rient i jo vermella com un tomàquet!
Un cop a casa, un disc dur multimèdia (uuui quin profit li treurem al nostre piset!!), 5 sessions de depilació làser (que cert element encara es pensa que és rotllo Star Wars ¬¬), roba, un llibre més a la llista d'espera ... i no hi ha com comprar-se un pis perquè et començin a regalar coses del Textura!

dilluns, 8 de febrer del 2010

Too much...

Masses emocions en un dia i a sobre és dilluns, que ja de per si estic mig away. Per una banda, em faig gran... 25 + 4 ... que no són pocs. Quan en tenia 16, els 18 no arribaven ni a la de tres, després m'hagués quedat encallada als 20 però mica en mica van arribar els 25 i un cop fets, cada cop et veus més aprop dels 30. No cal dir que avui que en faig 29 ja em veig amb els 30 a sobre ...
.

Per si fós poc, senyores i senyors, ja tenim pis!! Un pis moníssim de dues habitacions amb balcó que, evidentment, ve amb una hipoteca sota el braç. Ja sé què posa a la lletra petita de les hipoteques: el pànic que aquesta comporta.

Resumint, ara que s'està acabant el dia, no sé si saltar de felicitat o posar-me a plorar en plan histèrica. O millor, les dues coses a la vegada.

diumenge, 7 de febrer del 2010

Lazy Sunday

Sortir del llit passades les 12, dinar a les 3 i adormir-se mirant Padre de Familia per la Fox. Cafè a les 17:30. M'encanta el primer cap de setmana post-examens EOI.


Relax total ;)