divendres, 20 d’agost del 2010

Entre vampirs ...

Sospito que tinc un petit greu problema amb el tema dels vampirs, concretament amb els vampirs adolescents.

Quan anys enrera vaig devorar les diferents histories del petit vampir, ja era un avís de que la cosa aniría a més. No sé exactament quina edat tenia però recordo que van ser dels primers llibres (amb els seus capítols i el seu principi i final) que vaig llegir. I recordo que com més llegia, jo també volia que en Rüdiger em vingués a veure per la finestra. Potser gracies a aquests llibres vaig descobrir que llegir era divertit, mai se sap.

Durant uns anys vaig abandonar el tema fins que va sortir la pel·lícula "Entrevista con el vampiro". No la tinc en un pedestal ni l'he vist 40 vegades. És molt bona, però allà està. Com sempre, el llibre li dóna mil patades, per molt que no hi surtin ni el Brad Pitt ni el Tom Cruise.

Fa un parell de Nadals, va caure a les meves mans gracies als Reis (els d'Orient...) el primer llibre de la saga Crepúsculo. Jo crec que alló va ser el principi del fi perquè en mi és normal devorar llibres, però més de 3.000 pàgines en un mes, tampoc. De fet, només cal mirar als arxius del blog, per veure que la cosa em va agafar ben fort.

I dels vampirs a les finestres o dels vampirs a l'Edat Mitjana vaig passar a un altre tipus de vampirs .... vampirs conduint un Volvo i que brillen a la llum del sol....

De la saga de llibres va sortir la saga de pel·lícules que no vaig trigar més d'una setmana després de l'estrena en anar a veure-les al cine. I entre els llibres i les pel·lícules, vaig descobrir la serie True Blood.
Després de Crepusculo, aqui una no sabia cap on tirar, perquè el llistó estava molt molt alt. Però JA! que innocent sóc! A les meves mans va caure el primer de la saga "Medianoche" i, ejem, vaig tornar a picar ...! D'aquest no hi ha ni serie ni pel·lícula, i a la espera estic de la 4ta entrega.

Ara, el vici màxim el tinc amb la saga de Cronicas Vampiricas, i no les d'Anne Rice, sinó les de L.J. Smith.
De moment ja he deborat fins el III, que va ser privilegiat i fins i tot va venir a Londres amb mi. I a l'espera estic del IV i V reservats a dues biblioteques diferents ... amb totes les ansies!
A més a més, hi ha la serie ... que realment te ben poc a veure  amb els llibres i al principi em queixava però mira, potser millor, així en tinc per partida doble.
I així estem, esperant rebre el mail de la biblioteca dient que ja el puc passar a recollir, esperant que estrenin la segona temporada, ... en fi, és un estrés!

I en uns anys ja em veig en grups de teràpia ... "Hola, em dic Anna i tinc un problema amb els vampirs" ...