dijous, 21 de juny del 2012

No soc de pedra eh?

Mira que l'havia vist de passada algun cop estant per casa però avui, quan m'han passat el link, m'ha ben caigut la llagrimeta. Si, els tres cops que l'he vist. 

1 comentari:

sa lluna ha dit...

És molt bonica la feina que tenim les dones i encara que sovint molt dura...primer com a filla, desprès com a mare i m´imagino que com àvia (algun dia), agraeixo haver nascut dona.

Jo tampoc sóc de pedra!

Una aferradeta, Anna!