dimarts, 31 de desembre del 2013

31/12/13

Aquest 2013 ha sigut un any dens que no tinc clar si m'ha canviat o només esgotat. Suposo que, com tots, he tingut coses bones i d'altres de no tant. 

M'he casat, poca broma! I he conegut el país més espectacular que hi pot haver: Japó. No veig el moment de tornar-hi. Per sort, i tot estar en un nivell d'estalvi màxim, també vaig poder fer la meva escapada anual a terres angleses.
 
Positiu o no, m'he tornat més meva i si una cosa no la vull fer, no la faig. No entenc perquè jo he de tenir un detall amb tu, si tu no el tens amb mi. I és que algunes persones (malhauradament força pròximes) m'han ben decepcionat i m'he vist sola en situacions que no ho hauria d'haver estat

Només em queda tancar l'any i posar tota l'energia en que el 2014 serà millor. 

De propòsits en tinc alguns que medito si dir o no ... sigui com sigui jo sempre he sigut més de nombres parells així que ... :)

dimarts, 24 de desembre del 2013

Ja?

M'encanta el Nadal. M'encanta posar l'arbre al menjador (i fer que ens quedi un menjador més petit encara), m'encanta el mini Tió sobre el moble de la TV, m'encanten les flors a la porta de l'entrada, ... en fi, que quan arriben aquestes dates em transformo. I no, no estic gens d'acord en que el Nadal és cosa de nens petits i "aquí no posem arbre perquè ja som grans". Perdona? Els regals bé que t'els compres eh? 

Normalment començo a maquinar amb antelació d'un mes o mes i mig peeeeerò aquest any, fa un mes nosaltres estàvem a Japó temple amunt, temple avall i abans de Japó estàvem organitzant taules de convidats i cançons d'entrada. Com coi hem arribat a 25 de Desembre?! 

Si, aquest any m'he trobat el  Nadal als morros. I si que vam posar l'arbre fa dues o tres setmanes però no assimilo que ja és Nadal i que demà hi ha macro dinar familiar, i demà passat també! 

Així que ....  


BON NADAL! :)

dijous, 19 de desembre del 2013

El padrí

He de dir que vaig tenir certs dubtes a l'hora de triar el padrí del casament. En el fons sabia qui havia de ser peeeeerò....  Intenteu confiar en un adolescent en todo su esplendor que es passa el dia teclejant el mòbil. Aquest és el meu nebot; més germà petit que nebot. Fins i tot quan li deia a algú que ell era el padrí em deia "ja saps que no tindràs vers, oi?" ... ajuda tant que et diguin aquestes coses ...

Li vam fer un dossier mig jiji jaja explicant quines eren les funcions del padrí i li vam donar abans de l'estiu. Vermell com un tomàquet que es va posar. Sé que rebia pressions per deixar veure l'esborrany del que suposadament seria el vers i em vaig posicionar a favor seu dient que el vers era secret i privat. Mama por.

I va arribar el dia ...  



... i va ser un dels moments més espectaculars. No el canviaria per res del món. No podia tenir millor padrí, ni millor vers. No podia començar millor el dia. 

dimecres, 4 de desembre del 2013

Una de cine (VI)

No és per ser monotemàtica (que reconec que una mica si que ho soc) però ahir, aprofitant el dia de l'espectador, vam anar al cine a veure "Una família de Tokio"



Ja només amb el tràiler vam veure que tot el que hi sortia ho havíem vist feia escasses dues setmanes així que si o si, s'havia de veure. Una mica massoques nosaltres, si. I ahir va ser el dia de sospirar durant una bona estona al veure un simple tatami, un guizo, un pòster del Skytree o la noria de Yokohama. 

A part d'això, i pels que no estigueu amb el síndrome d'abstinencia nipona, la pel·lícula és maca, amb un argument senzill però super tendre. I molt real. 

dilluns, 25 de novembre del 2013

El dia que vaig dormir en un ryokan

Durant el nostre viatge teníem com a camp base Tokyo i Kyoto i des d'allà fèiem les diferents sortides. La única excepció va ser la nit que vam passar a Miyajima. I és que no cada dia es pot dormir en una illa sagrada declarada patrimoni de la humanitat. Dormir a Miyajima, a part de ser espectacular, ens va anar de conya per veure la pujada i baixada de la marea. 


I com que estàvem a Japó de honeymoon, l'hotel que vam triar no podia ser un altre que un ryokan. Tatami, taules baixes de fusta, banys japonesos, futons, ... i amb el yukata que anàvem amunt i avall (no, aquesta foto no cal)


... i per acabar d'arrodonir el tema, també teníem esmorzar tradicional. 



divendres, 22 de novembre del 2013

Primera setmana superada

No és fàcil. Després de passar dues setmanes i mitja totalment espectaculars a Japó, un casament i una setmana prèvia de preparatius non-stop no és fàcil tornar a la feina. Per sort, a part de la muntanya de coses pendents que ja esperava trobar-me, no hi havia cap cas crític ni urgent així que sin prisa pero sin pausa que vaig. 

El jet lag sembla que per fi ha desaparegut perquè els primers dies era morir de son a les nou del vespre i obrir un ull abans de les cinc de la matinada. Malament quan el despertador sona a les set per anar a treballar. 

Les rabietes momentanees de no-vull-estar-aquí i vull-tornar-a-marxar segueixen aquí però espero acabaran passant. 


diumenge, 17 de novembre del 2013

Konichiwa!!

Des de dijous passat que som a casa; entre maletes i jet lag, sobretot jet lag. El vol de tornada van ser 23 hores. Poca cosa. I des de dijous que hem estat desfent maletes, omplint rentadora i nevera. 

Japó és un país espectacular en tots els sentits. Hem tornat si, però totalment obligats i en contra de la nostra voluntat. 

Miyajima

Quan m'hagi adaptat del tot (i demà toca tornar a la feina) tocarà explicar les mil anècdotes. 

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Una de ràpida ....



I demà cap a Japó!!! 

dissabte, 26 d’octubre del 2013

El gran dia


Evidentment aquest és un post programat, prou feina tinc com per passar per aquí. I ja em sap greu ja però la falta d'hores és un problema. 

De moment, encara és divendres, aquesta tarda encara hem de fer coses i aquesta nit ens n'anem a sopar fora perquè si
Ara ja està, ja no cal anar a veure més restaurants, ni fotògrafs, ni vestits ... a les 18:00 comença la gran festa; la que vam començar a organitzar fa un any i mig. 

No tot ha sigut un camí de roses; he vist coses que m'han decepcionat enormement i d'altres que m'han sorprès gratament. D'això en una altra entrada, que avui toca festa!! 


dimecres, 23 d’octubre del 2013

D'això ..

... consti en acta que quan vàrem decidir la data encara no havia sortit el calendari ni molt menys els horaris. Que és de domini públic que el nuvi no és ni d'uns ni d'altres; sinó més aviat blanc-i-blau però la núvia ... Que tenim convidats que són socis; un dels testimonis també. I és que no sé cap on mirar quan algun convidat relaciona l'hora del partit amb l'hora de la cerimònia. 


Si, si, ja sé que durant la cerimònia tindrem al típic espavilat amb el pinganillo a l'orella o amb el mòbil vibrant. 

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Últims preparatius

No sé per què la gent em pregunta si estic nerviosa si quan els dic que no, no em creuen. I sincerament em molesta bastant. Si m'ho preguntes un cop i et dic que no, per què segueixes preguntant? Doncs no, no estic nerviosa a quatre dies del gran dia. Que potser ho estaré de cop, no dic jo que no, però de moment ... El que si que estic és estressada i cansada de maquinar, de tancar mil camps que hem tingut oberts durant tot aquest temps (i alguns no estaran tancats fins el divendres a la tarda) i de perseguir convidats que fins l'últim moment no han dit si venen o no. 



Avui hi anem a portar caixes; ja podrem recuperar aquella habitació que any i mig abans era pels ordinadors i els llibres. Ara sembla més gran i tot! 

diumenge, 20 d’octubre del 2013

De moment ...

... sembla que anem bé! 


Esperem que duri :) 

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Una de cine (V)

No acostumem a anar al cine i no per no tenir-ho aprop de casa, perquè el tenim al final del carrer i és un petit passeig si no més aviat pels preus que fan pagar per una entrada. Directament m'hi nego.
Ahir però, per ser dissabte i per ser una pel·lícula que si no la veus en 3D perd part de la gràcia (per no dir tota) vam anar al cine a veure Gravity


Grata sorpresa i altament recomanable és hora i mitja d'angoixa i patiment. Potser no té un gran què però les imatges en 3D són espectaculars

dissabte, 12 d’octubre del 2013

40 anys

No, no són els meus. Per sort encara em falta. Són els anys de casats que el passat dia 10 van fer els meus pares. Poca broma eh? Quaranta! 

I jo, que estic apunt apunt de canviar el meu estat de soltera a casada (ui, com costa dir-ho!), no puc evitar pensar que "de gran vull ser com ells", totalment convençuda; que d'ara en quaranta anys també vull estar maquinant un viatge per regalar. 

Durant poc més d'un mes he estat ajudant a tots dos, per separat i en secret total a maquinar les seves respectives sorpreses: una escapada a Paris i un grandíssim viatge a Argentina. Perquè quaranta anys són molts i sé que no sempre ha sigut un camí de roses; tot i així, sempre es tenen i ara toca arribar als 50.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

El comiat

He de dir que, tot i certs mal entesos entre les organitzadores (casi casi es mereixeria una entrada a part ... santa paciència), ahir vaig tenir un comiat de soltera que va superar les meves expectatives. 
Des del migdia que les vaig tenir per aquí fent coses; que si ara això, ara allò; riure vam riure moltíssim ... i per sort van respectar les meves condicions; al final només eren dues. 

A destacar la gràcia que fa anar una hora dins una limusina amb barra lliure. No diré més. 


El problema comença quan arribes a casa a les 7:45 i una veueta et diu que la F1 comença a les 8:00 i que, total, tanta tanta son tampoc tens ... no, en aquell moment potser no però ara que són les sis de la tarda ja fa estona que no soc persona. D'aquesta no me'n recupero ni en una setmana! 

dimarts, 1 d’octubre del 2013

L'últim dia 1

Des de fa dotze anys que el dia 1 és especial només per ser el dia 1. El més important és el del Juny però no per això ens oblidem de la resta, que normalment anem per casa dient que és dia "uuuuu" (la tonteria ens dura deu minuts però si, sempre hi és). 

Google Images

Aquest mes el comptador es reinicia, per començar a celebrar una altra data. Em fa certa peneta, tot sigui dit, i em sembla que som tant xulos que celebrarem les dues i fora problemes. 

dilluns, 23 de setembre del 2013

No encaixo

No soc de sortir cada divendres, ni cada dissabte; ni cada divendres i dissabte. Basicament perquè la mandra em pot. Si, el sofà i jo tenim una especie d'atracció fatal .... 
Quan surto no bec perquè acostumo a portar el cotxe; si ja de per si em fa mandra sortir, anar amb tren i nit bus pot ser ... De totes maneres quan es dóna la ocasió (remota, no ens enganyem) de que surto i no agafo el cotxe tampoc bec; coses de la costum suposo. I això que en mis años mozos ...
No entenc aquesta costum de beure'n una darrera l'altre; com que la que tinc s'està acabant en demano una altra .... la gent sopa anxoves abans de sortir? Per la set dic ... En fi ...

Google Images

dilluns, 9 de setembre del 2013

Anem per feina

Crec que cada cop que dic allò de "ja en tinc prou amb les que miro" o "no en començaré cap fins que no n'acabi alguna" en surt una de nova de sota les pedres i clar, amb el parón d'estiu passa el que passa. Jo no volia però ... 

  • Gossip Girl: La vaig començar a mitja temporada quan la feien per la TV, em va picar la curiositat i vaig començar des del principi per després abandonar-la al tornar tota la resta. D'això ja fa un any. Aquest estiu, si o si, feia maratons de serie mentre un que jo se agafava el sofà per banda. Les tres primeres temporades estan força bé i més si prèviament s'ha visitat Nova York. Les altres tres van costant de passar fins que la última es fa eterna
  • Vikingos: Quan vas de vacances i no tens Internet, et comences a fixar en la programació que hi ha a la TV. Costa, però de tant en tant, alguna cosa es salva. No està malament, és entretinguda però reconec que aquest tipus de serie ... m'acostuma a cansar. 

  • La  Cúpula: Últim descobriment. Vam veure els dos primers episodis per la TV el dilluns passat. Com que vam veure que avui no estaríem a casa vam pensar de veure els dos següents per Internet. Resultat: en dos dies ens hem polit els 13 capítols que porten de la primera temporada. Consti que durant el cap de setmana també hem menjat, dormit i sortit. 

dimecres, 28 d’agost del 2013

Z de zZzZz

I amb la passada ja són tres les nits que a la una encara tinc els dos ulls oberts com plats. I no ho entenc perquè sonant el despertador a les set del matí i amb el que ja de per si m'agrada dormir, no semblo jo. 
Després de tres nits amb certs problemes per dormir puc afirmar que: 
  • Com més miro el rellotge més m'estresso al veure que cada cop és més tard i que la son de l'endemà serà maca. 
  • Quan intento evitar pensar en com de ràpid s'està fent massa tard, començo a pensar en altres coses que no hauria. Basicament perquè els problemes hi seran igualment l'endemà (desgraciadament) així que més val que em dediqui a comptar ovelletes o similars.
Google Images

En fi, que gracies a tres nits amb certs problemes per dormir surten aquestes entrades tant elaborades. No m'ho tingueu en compte. 

dilluns, 26 d’agost del 2013

La tornada

Ains, prefereixo de lluny la "vuelta al cole" que no pas la tornada a l'oficina però en fi, segons es miri, encara sort que tinc una oficina on tornar. 

Han estat tres setmanes de Cerdanya, de Costa Brava, de platja al matí i gelat a la tarda. De vermut. De pel·lícules i series. De preparatius. 


Diuen que no hi ha res com pensar en les pròximes i per que arribin falta molt poc! 

dilluns, 19 d’agost del 2013

Per no perdre la pista

Aquestes han estat les primeres vacances que no he estat del tot desconnectada. Almenys del que a mi m'interessava i és que l'any passat una servidora encara anava amb el seu Nokia 3110 amb el que només podia trucar i enviar sms. 

I és que què hi ha millor que esmorzar cada matí llegint blogs? És com llegir el diari però sense males noticies. 

Fins just un dia abans de marxar tenia una mica de caos blogueril; a alguns us tinc a la dreta del meu blog ben controladets, d'altres a Favoritos a l'ordinador de la feina, ... i sabia que si volia seguir al dia durant les meves vacances, els havia d'ajuntar a tots. 

I va ser quan vaig descobrir Bloglovin' que potser és molt obvi (em consta que molts usuaris del ja desaparegut Google reader es van passar a Bloglovin') però jo el vaig descobrir fa tres setmanes i n'estic molt contenta. D'aquelles aplicacions que no sabies com podies fer-ho abans de tenir-les. 


Ara us tinc a tots ben controladets :) 

divendres, 2 d’agost del 2013

Ara si que si!

En vint minutets comptats comencen les nostres vacances; a les dues en punt baixem persiana durant tres setmanes, que falta ens fa.  


Ui, ara ja són quinze .... 

Bones vacances!!! 

dijous, 1 d’agost del 2013

Les invitacions ...

Ara que ja estan practicament totes donades puc dir que si pogués tornar enrere canviaria moltes coses; la primera no convidar a més d'un i més d'una, la segona enviar-les per email. 

Tinc claríssim que un casament treu el millor i el pitjor de cadascú o fa perdre el sentit del ridícul, segons es miri; si que és cert que molts dels convidats els hi han agradat però també que amb alguns les hem passat negres ... 

  • M'han suplicat, i quan dic suplicar és en sentit literal, que no els convidés perquè no els agraden els casaments. No veus que te l'estic donant perquè em fa il·lusió que hi siguis? No pots pensar una excusa a casa en comptes de suplicar? 
  • M'han preguntat repetides vegades el típic "ja saps què estàs fent?". Mira, aquesta encara, però no deixa de molestar. És com amb la dieta "t'has aprimat, t'has aprimat" que si, que ja ho sé. 
  • M'han dit que ja veurien si entraven en algun vestit que tinguessin a l'armari, però que comprar-ne un que no. I si no hi entraven, no vindrien. Dubto profundament que entri a qualsevol vestit que no sigui un sac de patates. Vaca burra. 
  • També han preguntat si aquell regal que ens van fer tres anys enrere quan ens vam independitzar ja serveix o n'han de fer un altre. Quan vinguin a sopar a casa jo també els diré si el sopar de fa tres anys ja serveix. I realment el que compta és que vinguin, però a preguntes estúpides jo també sé jugar. 

Google Images

Al principi de donar les invitacions ho feia amb gràcia i il·lusió ... vaig acabar sentint pànic. Que gent que practicament em dobla l'edat pugui ser tant summament cabrona mal educada ... 

dimecres, 31 de juliol del 2013

Qui té una amiga té un tresor ...

... i jo en tinc dos. 

A una, la E, la conec des que tenia 3 anyets i ens vam seguir veient cada dia de dilluns a divendres fins que en vam tenir 14. Ara, com quinze anys més tard, ens seguim veient un cop per setmana. L'altre, la  S, la conec des del primer dia d'institut, quan les dues vam arribar una hora abans de que comencessin les classes. 

La E és la que em posa de mala llet quan no hi ha manera de trobar un dia per sopar amb els respectius però el cafè setmanal no ens el saltem. La S és l'acompanyant els cursos que tant bé van per la dieta (ejem...). 

Després de tots aquests anys, hi ha hagut de tot i també
hem tingut ganes d'escanyar-nos mútuament i ens hem dit de tot .... res que no es pogués solucionar amb un email d'aquells quilomètrics o una trucada.

Per tot això i més, des del primer dia vaig tenir claríssim que elles dues havien ser les meves testimonis. I qui millor que elles per muntar cert comiat de soltera (amb condicions prèvies, tampoc ens passem). 

divendres, 26 de juliol del 2013

Avui és Santa Anna ...

... i a mi se m'acumula la feina. De moment em sembla que ho deixarem en stand by, pel tema "operació bikini" o, en el meu cas "m'he de vestir de blanc". Ara per ara puc passar l'estona meditant quina recepta faré primer, o si aniré per ordre de pàgina. Si és que qui s'avorreix és perquè vol .... 



No, el sopar al japonès aquesta nit no entén d'operacions estranyes ...

diumenge, 21 de juliol del 2013

El dia que vaig tastar un cronut

Ja feia dies que llegia en diferents diaris i blogs com estava triomfant el cronut a Nova York. 

Dos mesos va trigar el  xef francès Dominique Ansel a fer-ne el primer i des de llavors que no ha parat. Suposo que, basicament, es pot dir que el cronut no és més que massa de croissant tractada com si fos un donut però acabat en oli. No, no és apte per dietes light. 

I a una servidora només li va faltar veure que el primer forn de pa que els feia a Barcelona era exactament el mateix on, de tant en tant, anem a fer els cursos.

Anar-hi expressament no però ja que dijous passat hi vam anar (i pagant un extra de 2.5€ perquè precisament el cronut era la única pasta que no entrava al preu) ... els vam poder tastar. 


Bonissims!! Això si, a l'hora de sopar encara estavem tipes .... 

divendres, 19 de juliol del 2013

Tarda de cake pops!

Per sort no tot és estres i saturació; també hi ha dies, tardes, hores que són un descans ben merescut. I ahir a la tarda en va ser una d'aquestes. 

Repetint el lloc on jo havíem fet cuinetes, ahir va ser el torn d'estrenar-nos amb els cake pops



Després d'estar un parell d'horetes fent boletes de massa, desfent xocolata i banyant-les .... he de dir que el resultat va ser prou bo. Potser hem de practicar en decoració però de gust estaven ... 



dimarts, 16 de juliol del 2013

Saturació

M'estic saturant. Així, tal com sona. I mira que intento no fer-ho eh? pensar en el cap de setmana, en les vacances, ... però res, no funciona. És el que passa quan es tenen 1.000 camps oberts i cap de tancat; de fet potser no són mil però més de 10 si i això per mi ja és massa. Tant difícil és que cadascú faci el que ha de fer? Sembla que si ... i és que últimament no paro de recordar aquella classe d'economia quan ens van explicar la capacitat de carrega ... era aplicada al turisme però pel cas, també es pot aplicar a la persona. A la meva persona. 

He arribat a tal punt que no se'm pot demanar res perquè no ho faré. No sóc una ONG i les meves neurones tenen un límit. 

I a sobre aquesta calor ... aggg!! 

dilluns, 15 de juliol del 2013

De pel·lícules (III)

Ara feia dies que no deia res de les pel·lícules que veiem però estem fent marató amb una sèrie (jo amb dues, que sempre vull ser més...) i no anem massa al dia. 



The purge: no sóc gens fan d'aquest tipus de pel·lícules; després a veure qui és la maca que baixa al pàrquing tot fosc i similars. I per l'anunci, aquesta la pintaven potent potent.
Res més lluny de la realitat. És dolentíssima i en alguns moments se'm tancaven els ulls ... no de la por precisament. Quina manera de carregar-se un argument que, si estigués ben fet tindria tela ... 





Gru, mi villano favorito 2: doncs no és per res però aquesta li dóna mil voltes a l'anterior. Serà infantil, serà d'animació però és molt lovely. I és que si la primera part ja ens va semblar simpàtica, la segona no és menys. 


divendres, 5 de juliol del 2013

Una setmana ...


  • d'anar de rebaixes. El temps que hi vaig invertir és inversament proporcional a la roba que vaig comprar. Com sempre. 
  • de donar la notícia al padrí i tenir una grata sorpresa amb la seva reacció. 
  • de visita al dentista amb bones notícies. 
  • de la primera prova del vestit. 
  • d'al·lucinar amb el passotisme de la gent. 
  • de maquinar. 

Aquesta setmana estic KO i encara no s'ha acabat ....  no veig el moment de fer el mini-descans a l'Agost o el gran viatge a l'Octubre. 

dissabte, 29 de juny del 2013

Esmorzar de dissabte

Sempre que estic per terres angleses esmorzo el mateix: cereals i torrades. És una mica massa pel que estic acostumada normalment però si que quan t'has de passar tot el dia passejant amunt i avall ...

L'altre dia fent la compra al supermercat vaig pensar que, no per cada dia però pels caps de setmana podria ser una bona idea. I ara els dissabtes i diumenges són ... 


dijous, 20 de juny del 2013

10 things about the weekend


  • He dormit dins d'Upton Park i quan hi penso encara se'm posa la pell de gallina. No al costat ni davant; dins. Ara tinc la vena futbolera pujada (no ens enganyem, en un mes tornarà al seu lloc).  
  • He parlat en anglès i encara que només ha sigut un cap de setmana m'ha pujat l'autoestima perquè quan no vas a classe des de fa dos anys, costa. Si una anglesa m'entén, no ho dec fer tant malament.
  • Sopar a Porter's és tradició. Llàstima que els hi ha donat per pujar preus i cobrar-se la propina. 
  • Quan volo amb  Ryanair mai les tinc totes però aquest cop vaig arribar a Barcelona 20 minuts abans. 
  • Mentre nosaltres fèiem un tour, el mateix s'enfonsava a Liverpool....


  • Hem visitat el parlament
  • No hi ha res com Covent Garden i he de fer esforços sobrehumans per no comprar tots els vestits de certa botiga. 
  • Greenwich és molt molt lovely. 
  • He trobat a faltar al Low
  • He descobert que per molt estressada i agobiada que estigui, dos dies a Londres fan miracles.

dilluns, 17 de juny del 2013

El dia que vaig dormir a Upton Park

Que la meva cara canvia a felicitat extrema cada cop que trepitjo terres angleses no és cap novetat; que torno com nova, tampoc. Ha sigut un d'aquells caps de setmana molt awesome.

Aquí una servidora no va saber a quin hotel anava fins que vam creuar la porta del pàrquing amb el cotxe. Al principi vaig pensar que era per la mateixa zona de l'estadi del West Ham United FC pel tema de veure Upton Park a les senyals dels carrers; després, que era al mateix carrer ...



... i després em vaig quedar tal com així: 


I és que quan has perdut el compte dels cops que has vist la pel·lícula Green Street, quan te l'has empassat en anglès i en castellà, quan has vist la segona part tot i ser infumable i quan evidentment tens certa simpatia per l'equip de futbol. Quan tens tot això i et trobes dormint en una llotja convertida en habitació .... 


Et-mors. Practicament literal. En fi, frikades que fan feliç a una. 

divendres, 14 de juny del 2013

De cap de setmana!!

Si tot va a l'hora, i sé que m'arrisco molt dient això tenint en compte amb la companyia que volo, ara mateix estic anant direcció a ... bé, em sembla que no cal que ho digui. 

És la meva escapadeta anual (aquest any més curta que mai), el meu descans, el meu kit-kat, el meu "aquí us quedeu" i aquest any precisament, la necessito més que mai. 

I mira que sóc la persona més anti-transformacions d'aquest cartell però aquest em ve que ni pintat .... 


I ja en són tres ...

No les tenia totes de que el primer intent fos el definitiu però d'això avui ja en fa tres anys. No ens enganyem, de raons per tornar-hi me'n sobren ... de tossuderia també. 



A per tres més!

dilluns, 10 de juny del 2013

Searching for Sugar Man

Després de que el Low em digués més d'una i dues vegades que havia de veure aquest documental, ahir a la tarda va caure. Ell ja l'havia vist perquè, teòricament, el protagonista actuava al Primavera Sound (tot i que finalment va acabar aplaçat pel pròxim 8 de Juliol). 



Curiosa la història de Sixto Rodriguez que, després de gravar dos àlbums seguia sent un total desconegut als Estats Units. Treballador de la construcció i pobre. Tant desconegut que no hi havia cap informació sobre la seva persona. Tot el contrari que a Sud-Àfrica on, entre el que deien les cançons i el misteri de no saber qui era (corria la història de que s'havia suïcidat en un escenari), va ser "lo más". I ell sense saber-ho, que van ser uns quants anys. Com pots arribar a ser disc de platí i ni saber-ho? Pell de gallina total. 

dilluns, 3 de juny del 2013

Vindaloo

Aprofitant que dissabte passat va ser el nostre aniversari vam decidir anar a sopar fora. Durant tota la setmana anterior vam estar pensat on podríem anar i mirant de trobar alguna oferta però, tret del japonès que anem sempre i del que en som una mica addictes, no vam trobar res interessant. 

De cop ens vam il·luminar i vam recordar el restaurant hindú que vam anar per l'aniversari del Low, el passat mes de Novembre. Els dissabtes fan espectacle de Bollywood i a més hi podem anar caminant des de casa. Ideal. 

Igual que la primera vegada vam escollir el menú degustació que, per uns 20€ per persona, surts amb la sensació d'haver-ho tastat tot i ben tip. 

La primer part va ser un assortit d'entrants format per samosas, pakora, etc ... 


El segon plat no es quedava enrera ... 


I els postres ... ai el postres. .. sucre i dolç!! 


I amb aquesta entrada queda totalment demostrat que no sempre vigilo el què menjo .... 

diumenge, 2 de juny del 2013

El viatge (II)

Muntar un viatge per lliure mai és fàcil però la satisfacció que dóna pensar que ho has fet tu no te preu; al final, una part molt important d'un viatge és pensar i maquinar com serà. 
Durant mesos hem estat mirant vols (evidentment va ser el primer que vam reservar), hotels, ryokans i albergs. No volem un viatge por todo lo alto, volem conèixer Japó. 



Passarem nits a Tokio, Kioto i Miyajima però a part d'aquestes, també visitarem altres ciutat com Osaka, Nara o Hiroshima. Quines ganes!! 

dissabte, 1 de juny del 2013

12 anys

Doncs si, torna a ser 1 de Juny :) 


(No em tingueu en compte el tema de la foto; una que s'avorreix ...)

divendres, 31 de maig del 2013

Satisfacció

Fa uns dies vaig llegir en un blog amic, quina pot ser la satisfacció d'estar una temporada, sigui quina sigui, a dieta

Tot i que aquí una servidora fa força temps que en fa, és d'un temps ençà que me la prenc seriosament; no sé si perquè quan vaig deixar de fumar vaig créixer en amplada fins al punt de dir prou o per cert aconteixement el pròxim Octubre però des de fa un any que l'estic seguint el més estricament possible. Això no vol dir que de tant en tant no sopi una pizza o endrapi unes patates però normalment toca aguantar-se ... i costa, costa un ou. 



Fins ara, crec que he descobert dos tipus de satisfacció: una és la de quan et trobes gent que fa temps que no et veuen i et diuen com has canviat; tu dius que no, que no n'hi ha per tant però en el fons penses que tot l'esforç bé s'ha de notar. 

El segon tipus de satisfacció l'he descobert avui quan, remenant l'armari per vestir-me, he vist uns texans que deu fer un parell d'anys que tinc, que encara no havia estrenat perquè cada cop que me'ls posava no podia ni respirar i avui he pensat calla .... i si, ara em venen grans! Pobrets, abans per poc i ara per massa .... 

dimecres, 22 de maig del 2013

X Games

Diumenge vam sortir de casa direcció Barcelona per anar al Palau Sant Jordi (no sense prèviament aparcar allà on Déu va perdre l'espardenya de la quantitat de gent que hi havia). 

Sincerament, el tema aquest dels esports d'acció mai m'ha cridat l'atenció i mai hagués anat a veure una final d'aquest tipus per pròpia voluntat (i menys pagant entrada) però no hi ha res com tenir un nebot que durant les setmanes prèvies preguntava dia si dia també que si el portaríem, que si era al·lucinant, que si bla bla bla 

Les primeres proves, les de Moto X, em van semblar força avorrides. Eternes diria jo. Suposo que no hi va ajudar gens el fet de que anaven una hora tard per culpa de la pluja i l'espera per començar les que feien a l'estadi de Montjuïc però cert és que es van passar tres pobles amb la quantitat de publicitat. Cada cop que pujaven l'alçada de la barra a saltar, tres anuncis que colaven ... si la barra la van pujar com cinc o sis cops .... podeu multiplicar. 


El millor moment, sens dubte, va arribar amb la final de les BMX Big Air. És allò que t'ho comences a mirar en modo de "serà el mateix que les motos però amb bicicletes" i no. Basicament perquè mai havia vist jo tanta volta i moviment sobre una bicicleta.


Per caure de cul

dilluns, 20 de maig del 2013

De seasons finales

De totes les series que segueixo (i reconec que no són poques) n'hi ha dues que tenen finals de temporada d'aquells que no t'atraveixes ni a respirar per si de cas, de les que poses el mòbil en silenci pels més oportuns i de les que et queda un no sé què que a veure com aguantem ara fins la nova temporada. 

Des de divendres a la nit que les hagués pogut veure però per allò d'arreglar el fet de que avui és dilluns, de que està a punt de ploure i fa fred ... han caigut els dos aquesta tarda. 


No tinc intenció de fer cap spoiler; només diré que cap dels dos baixa del 9/10 ... i ara no hi ha més remei que esperar les noves temporades. 

dijous, 16 de maig del 2013

Blau tirant a lila ...

No hi ha res millor (o pitjor segons es miri) que arribar motivada de la feina i voler fer mil coses. Coses que són un pal com una catedral però que no hi ha més remei que fer-les.


Primer he aconseguit fer baixar la pila monumental de roba per planxar. Puc dir que planxar és de les coses que més mandra suprema em fa peeeerò ja no hi ha pila de roba (fins que torni a rentar però en fi ...). 

Després he pensat "no ho deixis pel cap de setmana, que farà més mandra" i he agafar l'aspiradora per banda. Sort que tenim un pis petit, sort. I ja posats a fregar no? Si ja no ve d'aquí ... Doncs si que ve d'aquí si ... perquè la mutilada ha sigut maca maca. 


L'últim cop que he vist el meu pobre dit abans de posar una tireta ja era de color blau per no dir el mal que arriba a fer.

Si algun dia arribeu motivats a casa, no en feu cas, directes al sofà!