diumenge, 28 d’abril del 2013

Avorriment

Tardes de divendres de preparar un tirasmisú (per comprovar al dia següent que no ha quedat com hauria). Dissabtes d'anar a veure unes aliances que, definitivament, seran les nostres i diumenges d'aquells que ja no saps com seure al sofà ni molt menys davant de l'ordinador; que he mirat i remirat els blogs que segueixo i els fòrums, que ja m'he posat al dia de tota la col·lecció de series que arribo a mirar, que per fi hem vist la pel·lícula del Hobbit i m'ha encantat  ... em sembla que soparem aviat i seguirem amb Argo ... i és que això de que porti tot el cap de setmana plovent m'agrada però se m'acaben els recursos! 


Normal que em doni per fer aquestes entrades tant ... ejem ...elaborades. No m'ho tingueu en compte. 

dilluns, 22 d’abril del 2013

De pel·lícules ... (II)

Sembla que hàgim passat tres dies tancats mirant pel·lícules però realment hem fet mil coses (i visitat varis pobles) però que si ara plou i hem de fer temps per sortir a sopar, que si després de sopar, que si és diumenge i tinc mandra, .... així, des de divendres al vespre fins diumenge a la nit van caure totes aquestes. 


Italian Job, Moulin  Rouge i Notting Hill no era el primer cop que les veia però les tinc al grup de les que per molts cops que les vegi, no em canso. 
Billy Elliot va ser una grata sorpresa i això de veure certes pel·lícules en versió original i subtítols en anglès, tot un repte. 
Ted no és que sigui una gran pel·lícula ni molt menys però havia llegit varies crítiques que, per el que era, no estava malament. Ho corroboro, és una pel·lícula d'aquelles tontes tontes però té la seva gràcia. 
I per últim, Mi vecino Totoro, que la vam veure per allò de que en sis mesos estarem per terres nipones i tot i que no tenim previst anar al museu Ghibli sempre fa gràcia anar-se ambientant. 

diumenge, 21 d’abril del 2013

De terres angleses ...

Fa unes setmanes vaig descobrir que existien els "British Pie Awards" i per algú com jo, veure les paraules british i pie a la mateixa frase ja va fer que em posés a investigar. Resulta que és tot un món, amb molts participants que volen ser els guanyadors d'alguna de les vint categories de pies


Evidentment vaig córrer a explicar el meu descobriment british i quina va ser la nostra sorpresa quan aquest passat dijous va arribar la nostra esperada visita de terres angleses amb una bossa de Sainsbury's ...


I avui hem dinat i tastat per primer cop un autèntic pork pie anglès. He de dir que està boníssim! 

dimecres, 17 d’abril del 2013

Durant una tarda ...

... es pot passar pel supermercat a comprar quatre coses; es pot treure la pols, passar l'aspirador i fregar (en moments com aquests és quan em dic a mi mateixa que no m'he de queixar per tenir un pis petit); es pot collir la roba i posar una rentadora; es pot preparar el llit de la visita de terres angleses que arriba demà per quedar-se fins diumenge (can't wait!) i a més a més es pot preparar un pastís de poma i nous que ahir vaig veure pel mon blogueril i vaig pensar que havia d'estar boníssim.


Arribo a saber que és tan fàcil i no m'ho penso dues vegades!! Després de sopar tocarà tastar .... 

dijous, 11 d’abril del 2013

Una de nova!

Ja fa temps vaig decidir que, de moment, no més series. En segueixo proutes com per, de tant en tant, tenir certs problemes per portar-les al dia. I encara que algun cop he dit que esperaré per fer marató, quan hi ha un capítol s'ha de veure. 
Ja fa uns mesos que va ser el final finalissim de dues (Fringe i Private Practice) així que no tinc cap remordiment al dir que, des d'aquest cap de setmana, en tinc una de nova: The Carrie Diaries


Si fos una sèrie qualsevol no sé jo si hagués picat però al ser el que se suposa anys anteriors a Sex and the City ja tenia una mica de curiositat. I és que aquesta segona, si no l'he vist tres cops no l'he vist cap. Això si, tinc un problema amb el que m'arriba a agradar l'accent americà perquè ni temps de llegir els subtítols tinc! 

dijous, 4 d’abril del 2013

Lo meu no és normal

No. No pot ser que amb el mal d'esquena que tinc avui (aquesta nit, cada cop que em girava veia les estrelles i no perquè fós de nit) arribi a casa a les 15:30 i tingui la "brillantissima" idea de, ja que pròximament tindrem visites angleses, començar a posar ordre a la que serà la seva habitació. 


Us imagineu això ple de llibres i cosetes varies? Moltes cosetes ...doncs això ... i a sobre al costat aquesta altra: 


I al principi he pensat: "Anna que tens mal d'esquena, fés només les 4 primeres, amb calma i tal ..." agonies que és una les he acabat fent totes. TOTES!!

dimecres, 3 d’abril del 2013

El que fa mal, cura

Estic segura que això és el que diuen els fisiopractics per igualar el mític i típic "el que pica, cura" que em deien els meus pares quan era petita. 

No ho tinc per costum ni molt menys (ja m'agradaria poder anar-hi un cop al mes, però no a un d'aquests no, als relaxants!) de fet feia com un parell d'anys que no hi anava però des de feia uns dies que notava cert carregament a les cervicals i cert mal de cap que m'avisaven de que calia tornar-hi. 

Així que avui, després de dinar i amb cita prèvia des del matí (i jo que pensava que hauria d'esperar setmanes...) m'he plantat aquí ...

Ara mateix no tinc clar si la cosa ha millorat o no i, segons m'ha dit, demà tampoc ho sabré (perquè, paraules textuals, pensaré molt en ell), tinc mal de tot i de res peeeerò els resultats del primer cop van ser força espectaculars per tant, no perdré l'esperança i pensaré que els 30 minuts semi agònics que he passat han valgut la pena (i sense queixar-me eh?). 

I ara una servidora se'n va a la dutxa perquè jo entenc que hagin de fer servir cremetes i olis i demés productes "relliscants" però m'ha deixat feta un cromo. 

dimarts, 2 d’abril del 2013

No deixa de ser curiós ...

... que divendres al matí estiguéssim passejant tant tranquil·lament per Palamós amb aquest solet i bon temps: 


I en canvi dissabte després dinar estiguéssim patint com tontets pels cotxes gracies a la pedregada espectacular que vam tenir.