dissabte, 29 de juny del 2013

Esmorzar de dissabte

Sempre que estic per terres angleses esmorzo el mateix: cereals i torrades. És una mica massa pel que estic acostumada normalment però si que quan t'has de passar tot el dia passejant amunt i avall ...

L'altre dia fent la compra al supermercat vaig pensar que, no per cada dia però pels caps de setmana podria ser una bona idea. I ara els dissabtes i diumenges són ... 


dijous, 20 de juny del 2013

10 things about the weekend


  • He dormit dins d'Upton Park i quan hi penso encara se'm posa la pell de gallina. No al costat ni davant; dins. Ara tinc la vena futbolera pujada (no ens enganyem, en un mes tornarà al seu lloc).  
  • He parlat en anglès i encara que només ha sigut un cap de setmana m'ha pujat l'autoestima perquè quan no vas a classe des de fa dos anys, costa. Si una anglesa m'entén, no ho dec fer tant malament.
  • Sopar a Porter's és tradició. Llàstima que els hi ha donat per pujar preus i cobrar-se la propina. 
  • Quan volo amb  Ryanair mai les tinc totes però aquest cop vaig arribar a Barcelona 20 minuts abans. 
  • Mentre nosaltres fèiem un tour, el mateix s'enfonsava a Liverpool....


  • Hem visitat el parlament
  • No hi ha res com Covent Garden i he de fer esforços sobrehumans per no comprar tots els vestits de certa botiga. 
  • Greenwich és molt molt lovely. 
  • He trobat a faltar al Low
  • He descobert que per molt estressada i agobiada que estigui, dos dies a Londres fan miracles.

dilluns, 17 de juny del 2013

El dia que vaig dormir a Upton Park

Que la meva cara canvia a felicitat extrema cada cop que trepitjo terres angleses no és cap novetat; que torno com nova, tampoc. Ha sigut un d'aquells caps de setmana molt awesome.

Aquí una servidora no va saber a quin hotel anava fins que vam creuar la porta del pàrquing amb el cotxe. Al principi vaig pensar que era per la mateixa zona de l'estadi del West Ham United FC pel tema de veure Upton Park a les senyals dels carrers; després, que era al mateix carrer ...



... i després em vaig quedar tal com així: 


I és que quan has perdut el compte dels cops que has vist la pel·lícula Green Street, quan te l'has empassat en anglès i en castellà, quan has vist la segona part tot i ser infumable i quan evidentment tens certa simpatia per l'equip de futbol. Quan tens tot això i et trobes dormint en una llotja convertida en habitació .... 


Et-mors. Practicament literal. En fi, frikades que fan feliç a una. 

divendres, 14 de juny del 2013

De cap de setmana!!

Si tot va a l'hora, i sé que m'arrisco molt dient això tenint en compte amb la companyia que volo, ara mateix estic anant direcció a ... bé, em sembla que no cal que ho digui. 

És la meva escapadeta anual (aquest any més curta que mai), el meu descans, el meu kit-kat, el meu "aquí us quedeu" i aquest any precisament, la necessito més que mai. 

I mira que sóc la persona més anti-transformacions d'aquest cartell però aquest em ve que ni pintat .... 


I ja en són tres ...

No les tenia totes de que el primer intent fos el definitiu però d'això avui ja en fa tres anys. No ens enganyem, de raons per tornar-hi me'n sobren ... de tossuderia també. 



A per tres més!

dilluns, 10 de juny del 2013

Searching for Sugar Man

Després de que el Low em digués més d'una i dues vegades que havia de veure aquest documental, ahir a la tarda va caure. Ell ja l'havia vist perquè, teòricament, el protagonista actuava al Primavera Sound (tot i que finalment va acabar aplaçat pel pròxim 8 de Juliol). 



Curiosa la història de Sixto Rodriguez que, després de gravar dos àlbums seguia sent un total desconegut als Estats Units. Treballador de la construcció i pobre. Tant desconegut que no hi havia cap informació sobre la seva persona. Tot el contrari que a Sud-Àfrica on, entre el que deien les cançons i el misteri de no saber qui era (corria la història de que s'havia suïcidat en un escenari), va ser "lo más". I ell sense saber-ho, que van ser uns quants anys. Com pots arribar a ser disc de platí i ni saber-ho? Pell de gallina total. 

dilluns, 3 de juny del 2013

Vindaloo

Aprofitant que dissabte passat va ser el nostre aniversari vam decidir anar a sopar fora. Durant tota la setmana anterior vam estar pensat on podríem anar i mirant de trobar alguna oferta però, tret del japonès que anem sempre i del que en som una mica addictes, no vam trobar res interessant. 

De cop ens vam il·luminar i vam recordar el restaurant hindú que vam anar per l'aniversari del Low, el passat mes de Novembre. Els dissabtes fan espectacle de Bollywood i a més hi podem anar caminant des de casa. Ideal. 

Igual que la primera vegada vam escollir el menú degustació que, per uns 20€ per persona, surts amb la sensació d'haver-ho tastat tot i ben tip. 

La primer part va ser un assortit d'entrants format per samosas, pakora, etc ... 


El segon plat no es quedava enrera ... 


I els postres ... ai el postres. .. sucre i dolç!! 


I amb aquesta entrada queda totalment demostrat que no sempre vigilo el què menjo .... 

diumenge, 2 de juny del 2013

El viatge (II)

Muntar un viatge per lliure mai és fàcil però la satisfacció que dóna pensar que ho has fet tu no te preu; al final, una part molt important d'un viatge és pensar i maquinar com serà. 
Durant mesos hem estat mirant vols (evidentment va ser el primer que vam reservar), hotels, ryokans i albergs. No volem un viatge por todo lo alto, volem conèixer Japó. 



Passarem nits a Tokio, Kioto i Miyajima però a part d'aquestes, també visitarem altres ciutat com Osaka, Nara o Hiroshima. Quines ganes!! 

dissabte, 1 de juny del 2013

12 anys

Doncs si, torna a ser 1 de Juny :) 


(No em tingueu en compte el tema de la foto; una que s'avorreix ...)