dimecres, 31 de juliol del 2013

Qui té una amiga té un tresor ...

... i jo en tinc dos. 

A una, la E, la conec des que tenia 3 anyets i ens vam seguir veient cada dia de dilluns a divendres fins que en vam tenir 14. Ara, com quinze anys més tard, ens seguim veient un cop per setmana. L'altre, la  S, la conec des del primer dia d'institut, quan les dues vam arribar una hora abans de que comencessin les classes. 

La E és la que em posa de mala llet quan no hi ha manera de trobar un dia per sopar amb els respectius però el cafè setmanal no ens el saltem. La S és l'acompanyant els cursos que tant bé van per la dieta (ejem...). 

Després de tots aquests anys, hi ha hagut de tot i també
hem tingut ganes d'escanyar-nos mútuament i ens hem dit de tot .... res que no es pogués solucionar amb un email d'aquells quilomètrics o una trucada.

Per tot això i més, des del primer dia vaig tenir claríssim que elles dues havien ser les meves testimonis. I qui millor que elles per muntar cert comiat de soltera (amb condicions prèvies, tampoc ens passem). 

divendres, 26 de juliol del 2013

Avui és Santa Anna ...

... i a mi se m'acumula la feina. De moment em sembla que ho deixarem en stand by, pel tema "operació bikini" o, en el meu cas "m'he de vestir de blanc". Ara per ara puc passar l'estona meditant quina recepta faré primer, o si aniré per ordre de pàgina. Si és que qui s'avorreix és perquè vol .... 



No, el sopar al japonès aquesta nit no entén d'operacions estranyes ...

diumenge, 21 de juliol del 2013

El dia que vaig tastar un cronut

Ja feia dies que llegia en diferents diaris i blogs com estava triomfant el cronut a Nova York. 

Dos mesos va trigar el  xef francès Dominique Ansel a fer-ne el primer i des de llavors que no ha parat. Suposo que, basicament, es pot dir que el cronut no és més que massa de croissant tractada com si fos un donut però acabat en oli. No, no és apte per dietes light. 

I a una servidora només li va faltar veure que el primer forn de pa que els feia a Barcelona era exactament el mateix on, de tant en tant, anem a fer els cursos.

Anar-hi expressament no però ja que dijous passat hi vam anar (i pagant un extra de 2.5€ perquè precisament el cronut era la única pasta que no entrava al preu) ... els vam poder tastar. 


Bonissims!! Això si, a l'hora de sopar encara estavem tipes .... 

divendres, 19 de juliol del 2013

Tarda de cake pops!

Per sort no tot és estres i saturació; també hi ha dies, tardes, hores que són un descans ben merescut. I ahir a la tarda en va ser una d'aquestes. 

Repetint el lloc on jo havíem fet cuinetes, ahir va ser el torn d'estrenar-nos amb els cake pops



Després d'estar un parell d'horetes fent boletes de massa, desfent xocolata i banyant-les .... he de dir que el resultat va ser prou bo. Potser hem de practicar en decoració però de gust estaven ... 



dimarts, 16 de juliol del 2013

Saturació

M'estic saturant. Així, tal com sona. I mira que intento no fer-ho eh? pensar en el cap de setmana, en les vacances, ... però res, no funciona. És el que passa quan es tenen 1.000 camps oberts i cap de tancat; de fet potser no són mil però més de 10 si i això per mi ja és massa. Tant difícil és que cadascú faci el que ha de fer? Sembla que si ... i és que últimament no paro de recordar aquella classe d'economia quan ens van explicar la capacitat de carrega ... era aplicada al turisme però pel cas, també es pot aplicar a la persona. A la meva persona. 

He arribat a tal punt que no se'm pot demanar res perquè no ho faré. No sóc una ONG i les meves neurones tenen un límit. 

I a sobre aquesta calor ... aggg!! 

dilluns, 15 de juliol del 2013

De pel·lícules (III)

Ara feia dies que no deia res de les pel·lícules que veiem però estem fent marató amb una sèrie (jo amb dues, que sempre vull ser més...) i no anem massa al dia. 



The purge: no sóc gens fan d'aquest tipus de pel·lícules; després a veure qui és la maca que baixa al pàrquing tot fosc i similars. I per l'anunci, aquesta la pintaven potent potent.
Res més lluny de la realitat. És dolentíssima i en alguns moments se'm tancaven els ulls ... no de la por precisament. Quina manera de carregar-se un argument que, si estigués ben fet tindria tela ... 





Gru, mi villano favorito 2: doncs no és per res però aquesta li dóna mil voltes a l'anterior. Serà infantil, serà d'animació però és molt lovely. I és que si la primera part ja ens va semblar simpàtica, la segona no és menys. 


divendres, 5 de juliol del 2013

Una setmana ...


  • d'anar de rebaixes. El temps que hi vaig invertir és inversament proporcional a la roba que vaig comprar. Com sempre. 
  • de donar la notícia al padrí i tenir una grata sorpresa amb la seva reacció. 
  • de visita al dentista amb bones notícies. 
  • de la primera prova del vestit. 
  • d'al·lucinar amb el passotisme de la gent. 
  • de maquinar. 

Aquesta setmana estic KO i encara no s'ha acabat ....  no veig el moment de fer el mini-descans a l'Agost o el gran viatge a l'Octubre.