dissabte, 28 de juny del 2014

Un matí de dissabte ....

Sortir del llit a quarts de deu perquè ja no tens més son és senyal de cap de setmana. Esmorzar al sofà fent zapping i debatir-se entre el Shin Chan o el 324, també. 
I de cop decideixes que o et poses les piles i fas la neteja de la casa o vas a veure aquella exposició fotogràfica sobre Japó que acaba la setmana pròxima i no tindràs temps d'anar. Aquesta exposició pretén recollir dues mirades del Japó. La mirada de Kineo Kuwabara dels anys 30, i el Japó actual vist per l’artista catalana Francesca Llopis. És petita i gratuïta així que .... 


I un cop vista, i com que ja era migdia, no hem trobat millor manera d'arrodonir el matí que aquesta:


divendres, 27 de juny del 2014

Pseee.....

El dia que vaig anar al cine per terres angleses, només entrar hi havia una taula on, ensenyant l'entrada per una determinada pel·lícula et regalaven un pòster i una espècia de passi VIP. 
Crec que la sessió era la següent a la nostra perquè va ser sortir de la nostra sala i les nenes s'havien multiplicat per 10. Un festival

A nosaltres ens van posar el tràiler i allò era un dramón amb totes les lletres. Adolescent malalta coneix a adolescent també malalt, etc, etc,. ... 

Un cop a terres catalanes vaig tenir curiositat per saber qui aquí també era tant famós i si, tots els exemplars de la biblioteca estaven en préstec i el que menys, tenia 4 reserves. En fi, aquell mateix dia ja tenia cert document en pdf i en un parell de dies l'he finiquitat. 

No diré que és el pitjor llibre que he llegit, perquè no ho és però en general és d'un bluf considerable. 
Té parts bones peeeeeeerò .... potser és que ja no tinc l'edat de llegir aquestes coses clarament adolescents però de totes maneres, tinguis l'edat que tinguis, té parts molt fluixes. Suposo que tornaré a picar i veuré la pel·licula que a IMDb la puntuen amb un 85/100. Poca broma. Deu ser millor que el llibre, segur. 


dimarts, 24 de juny del 2014

Itadakimasu!

Ja feia força temps (fins i tot abans d'anar a Japó) que ens rondava la idea de fer sushi a casa. Realment fa una mica de mandra perquè és molt fàcil anar al restaurant i posar-te de sushi fins les celles però també fa certa gràcia el fet de ser capaç de cuinar una cosa així. I si a més a més queda bona, ja ni us dic. 

El primer de tot era comprar els bàsics; les algues, l'esterilla i el vinagre d'arròs. Evidentment també vam comprar arròs, tonyina i salmó. 


Sincerament, va ser un procés llarg, car i accidentat ...


... però ens vam acabar posant les botes! 



Repetir no sé si repetirem en breu però és tota una satisfacció veure que quan volguem (i ens motivem) ens podem posar a la cuina i fer un sopar com aquest. 

dimarts, 17 de juny del 2014

Maleficent 3D



Estan per terres angleses va tocar sessió de cine. Entrava al cine Odèon de Colchester un pèl acollonida per ser pel·lícula en anglès (òbviament) i sense subtítols però quan vaig sortir no podia estar més encantada.

Malèfica és la versió fosca de la Bella Dorment. Explica la mateixa història però des del punt de vista de la bruixa malvada

No sóc especialment fan d'Angelina Jolie, de fet crec que només he vist un parell de pel·lícules on hi apareix però almenys en aquesta borda el paper totalment. És espectacular


dissabte, 14 de juny del 2014

Ara a pel cinquè!

Avui ja són quatre els anys que fa que vaig deixar de fumar. I a la primera! De tant en tant les temptacions apareixen però me llena de orgullo y satisfacción dir que tal com arriben, se'n van.

Nyam nyam ... eh? 

dimecres, 11 de juny del 2014

See you!

No, no és el temps de Londres ciutat però si que estaré per terres angleses fins diumenge. És la meva escapadeta anual particular i sembla ser que el temps no podia ser millor! Bé, a UK el temps sempre pot ser millor però ... 




dimarts, 10 de juny del 2014

Doncs si ....

És increïble la quantitat de "lletjos" que pot arribar a fer la gent. I encara que una sempre es digui que, després de l'últim, ja estarà preparada pel pròxim, no deixa de sorprendre. I cada cop més.  I és trist, cada cop més també. És ben cert que cadascú mira per un mateix i pels seus però no hi ha manera de que ho aprengui a fer jo. Lamentable.


dilluns, 9 de juny del 2014

12 anys d'esclavitud

Des que la feien al cine que tenia ganes de veure-la i ahir, tarda de diumenge avorrida post planxar una quantitat industrial de roba, va caure. 

La pel·lícula està basada en la vida de Solomon Northup (1853) que va passar de ser un home negre lliure a ser segrestat i venut com esclau

Em va agradar, és bona i té alguns moments que no saps on mirar peeeerò no sé jo si tant com per guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula. Suposo que la comparo amb guanyadores d'altres anys i dius ai ... però no deixa de ser una bona pel·lícula. Ara que, si en comptes de durar 129 minuts en durés 100 potser seria diferent ...