dilluns, 23 de març del 2015

Buscant un pla B

Tinc la mania de mai dir el destí de les vacances fins que que no tenim el transport o els hotels. Les escapadetes és diferent perquè normalment o no les dic, o les dic quan ja estem allà o quan ja hem tornat però les vacances, les senyores vacances, fins que no és segur res de res. No per res en concret, manies meves. 

Per aquest any ja les teníem en ment des de finals de l'any passat però en cosa d'una setmana hem decidit que més val deixar-ho aparcat. No, la nostra intenció no era anar a Tunis; la nostra intenció era anar a Egipte. Que una servidora hi ha volgut anar des que feia EGB

Segurament si hi anéssim no passés res (a part de molta calor) peeeeerò segons el que es pot llegir en alguns fòrums, l'ambient està una mica carregadet. Les piràmides no es mouran d'allà (o no haurien) així que un altre any serà. És una pena el que està fent Estat Islàmic amb tots aquests països. 

Tocarà buscar un pla B, que com a bon cul inquiet que soc, jo a casa no em quedo. 


dilluns, 16 de març del 2015

Vista!

Ahir, aprofitant que el Low estava de concert, una servidora va agafar el sofà i la manta per banda i vaig veure la pel·lícula. No en les millors condicions, és més, em van posar bastant dels nervis (àudio pèssim en castellà i subtítols en xinès, ea! per no parlar dels talls en les imatges) però almenys la vaig veure i sense pagar un duro, que hi pel·lícules que sincerament fa por pagar ... per si de cas. 

Sorprenentment la pel·lícula no està malament. Deixem-ho en que està feta amb bon gust. Té moments amb gràcia i la dosi justa del que hi ha de ser perquè d'això tracta però tampoc val els 8€ que val el cine. No recordo exactament on acaba el primer llibre però jo diria que no acaba de quadrar amb la pel·lícula. 

El que si que em quedo és amb la banda sonora, que porto un vici de replays .... 




divendres, 13 de març del 2015

Gustasso és ....


  • Que sigui divendres.
  • Haver deixat la feina feta a l'oficina. 
  • Tenir la casa neta a les cinc de la tarda. 
  • Haver anat 3 de 5 dies al gimnàs. I si no hi he anat més és perquè no he tingut temps de rentar la roba.
  • Finiquitar la tercerda temporada de Sons of Anarchy i pensar que és un dels millors finals de temporada que he vist. 
  • He dit ja que és divendres? 
I fins aquí l'entrada xorra de la setmana. 

dilluns, 9 de març del 2015

Dissabte de teatre

No sé on va ser el primer cop que vaig sentir-ne a parlar però vaig pensar que podria estar força bé i només va faltar veure entrades amb descompte a certa web per acabar-nos de decidir. El teatre ens agrada i quan es troben entrades per un dissabte al vespre a 16€ s'ha d'aprofitar si o si. 


Després d'estar actuant als menjadors de cases particulars i de fer una gira per centreamèrica, ara es pot veure al Club Capitol.

Menció especial Eduard Buch i Miriam Tortosa que van aconseguir fer-me plorar (de riure eh?) i és que quan una colla d'amics es troba per sopar, sobretot quan un d'ells acaba de sortir d'un psiquiàtric, pot passar de tot. 

dijous, 5 de març del 2015

Sons of Anarchy

La que no m'havia d'agradar i m'ha acabat enganxant vilment. La vam començar per començar, perquè en aquell moment no en teníem cap més per veure i tenir una serie amb 7 temporades acabades per davant és temptador (per allò de fer maratons de diumenge). 

Va ser veure els tres o quatre primers capítols i aparcar-la durant un mes perquè allò no enganxava ni amb cola; ara, va ser tornar a arrencar i ja anem per la tercera temporada. 


Motos, drogues, armes i bandes. Sèrie resumida. No és que sigui una serie espectacular, ni de les millors que he vist però no està gens malament. I si, he de reconèixer que el protagonista més protagonista ... ja me'l poden posar de holligan del West Ham o de motero que marededeusenyor ....