dimecres, 27 de maig del 2015

M.A.R.I.L.U.L.A

Dissabte passat, aprofitant un molt bon preu en comparació al que s'acostuma a veure normalment, que ho feien al costat de casa i que era un teatre que encara no havíem visitat mai, vam anar a veure aquesta comedia existencialista i monòleg a càrrec de la Mònica Glaenzel. 


Avui no és un bon dia per a la protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. De fet, fa dies que no està gaire bé. Asseguda a la seva taula de treball, mentre espera sense massa ganes l’arribada del seu amant ocasional, escolta música, es formula els perquès del seu desencís, busca sortides a la seva situació, ens explica la seva visió del món… Hi ha tantes preguntes sense resposta? Tant de bo existís una pastilla que ho arreglés tot!

Això dels monòlegs és curiós; he de dir que és el primer al que he anat però em sembla que sóc més de teatre amb els seus actors diferents i demés. Dels 70 minuts que dura la funció, alguns rius, d'altres penses que té toooota la raó i d'altres, sincerament, sobren molt. Ara que, comptant el preu i la proximitat, va ser un bon pla per dissabte al vespre. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

teatre es allò que es com el cine però sense efectes especials, no?

Garbí24 ha dit...

els monòlegs han de ser molt bons perquè t'enganxin i no siguin avorrits en cap moment.