diumenge, 25 de setembre del 2016

No escarmento

A partir de demà a les 8 del matí i fins vés a saber quan, m'esperen jornades laborals de, senyores i senyors, onze horetes de res. Lo meu no és normal però no podia dir que no; massa temptador, massa bona experiència i gràcies a una senyora jefa (que de vegades la mataría però que acostuma a ser un troç de pa) puc compaginar les dues coses. Més o menys. Una al matí, l'altra a la tarda. És temporal i si no, ja faré que ho sigui. Estic una mica sonada però la meva salut física i mental també és important
Estic una mica bastant acollonida si; però espero que un cop superat el primer dia (o la primera setmana) i veure que torno a poder amb tot, passarà. 

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Ostes, 11 hores només? Quina sort. I segurament seràs afortunada i aquestes 11 hores te les pagaran totes. Segur que això anirà de conya pels teus viatges a UK.

Anònim ha dit...

No et quedarà temps per visitar el meu blog!

Garbí24 ha dit...

Quasi que et paguin un apart amb lliures..... Ben fet el tren s'ha d'agafar quan passa, jo havia fet jornades i faig jornades llargues, segur que no compensa però ja hi estem avesats, encara la setmana passada vaig marxar de casa a les cinc del matí i vaig tornar a les nou del vespre...