dijous, 19 d’octubre de 2017

Liam

A ell no el veiem en directe des que Oasis va plegar veles i no ens enganyem; Liam no és Noel. Junts eren espectaculars però per separat ... es queda coix. El projecte de Beady Eye va ser un pelet fracàs i quan van venir en concert els vam ignorar vilment. Això si, pel Noel vam agafar fins i tot un vol a Madrid

I ara tots dos han tret disc nou, en solitari. Sembla que ho facin expressament; no vols gastar? doncs mira, ho faràs el doble. El del Noel pinta espectacular, as always, però el del Liam no pinta malament tampoc. 

I precisament ahir vam veure cert anunci ..... 


... i ja us podeu imaginar on serem el dia 24 de Febrer perquè una servidora estava a les 10 en punt davant el PC esperant que obrissin la pre-venda i ... bingo! 

divendres, 22 de setembre de 2017

Benvinguda tardor!

Avui, 22 de Setembre, a les 22 hores i 2 minuts comença la tardor i una servidora, adora la tardor. És, sense cap dubte, la meva estació per: 

  • Ens vam casar a finals d'Octubre i tot i que  més d'una convidada es pensava que moriria de fred, vam tenir un temps espectacular amb aperitiu al jardí i al vespre.
  • Vam anar a Japó al Novembre i els colors dels arbres eren per caure de cul. Per no parlar del clima, que no va fer ni fred ni calor (ni pluja). 

I per si aquestes dues raons no són prou de pes .... 

  • S'ha acabat la calor. Ho sento però jo sóc de fred i com més, millor. 
  • Tot i que fer el canvi d'armaris és un puto pal; m'agrada més la roba d'aquest temps que no pas la d'estiu. 
  • Adoro els colors de la tardor.
  • Ja fa unes quantes nits que dormo tapada
  • Aquests mesos estan plens de ponts i festius. Per motius totalment aliens a la meva pobra persona aquest any només tenim una petita escapada planificada per Desembre (no, no és a terres angleses) però altres anys ens hem posat les botes. 
  • Tornen les meves sèries! Chicago Fire, Grey's Anatomy, ... i amb elles les tardes de manteta i sofà.
  • I parlant de tornar, aquesta tardor torno a l'escola també. 
  • També és l'aniversari del Low i entre aquest i el de casament, n'he de maquinar alguna. 

I mira, ara que hi penso, aquesta tardor serà especial, que tenim l' 1-O

dimecres, 20 de setembre de 2017

On y va!

Ja fa uns anys que vaig acabar d'estudiar anglès a l'EOI. Bé, acabar d'aprendre un idioma que no és el teu, mai s'acaba però vaig arribar fins a 5è i vaig aprovar. Temps més tard van començar a fer el nivell C1 però entrar-hi, a data d'avui, ha sigut impossible (i ho he intentat durant dos anys seguits).

M'encanta estudiar idiomes i durant tot aquest temps he intentat entrar a Italià, Alemany (aquest només una vegada; la intenció és el que compta però és que l'Alemany .... massa dens em sembla a mi) o Francès. 

Una de les assignatures durant la carrera a la universitat era el francès i crec que vaig arribar a tenir un nivell prou acceptable; no per tenir una feina on l'hagués de fer servir a diari però si acceptable. La carrera es va acabar i amb ella les classes de francès i ha passat el que passa quan deixes qualsevol cosa en un racó; que es perd

Aquest Abril passat vam anar 4 dies a París i oh la la, vaig veure que no el tenía tant perdut com pensava així que em vaig proposar recuperar-lo. 

Per un cop (en mes de 5 anys) el sorteig de l'EOI m'ha sortit bé i dimecres que ve començo tornaré a estudiar francès. Començarem per 1er, que diuen que una bona base és el més important. Espero no acabar mirant les mussaranyes ...

dilluns, 18 de setembre de 2017

La Model

Teníem la visita reservada des de feia mesos i és que quan vam veure al diari que es podria visitar ja vam pensar que seria molt interessant. 


El 9 de Juny de l'any 1904 la van inaugurar i el 8 de Juny d'aquest any 2017 en van tancar les portes. 113 anys d'histories. Amb espai per uns 800 presos, hi va haver èpoques on n'hi havia més de 12 mil. 

Si a mi ja se'm va posar la pell de gallina al passar pels cancells que s'obren i es tanquen als pas dels visitants, no vull ni pensar com deuria ser en ple funcionament.

L'exposició presenta 13 moments i 13 persones emblemàtiques de la història de la presó i de la seva vinculació a la història de la ciutat i del país. El president Companys, Ferrer i Guàrdia, Puig Antich o el Vaquilla.


No sé si encara queden places lliures per poder-hi anar però si en queden, aprofiteu, que val molt la pena. 

dimarts, 5 de setembre de 2017

De rampells ...

No conec a ningú que li agradi tant la música i els concerts com al Low. Si per ell fos, aniria a un per setmana. I encara seria poc. Cada dos per tres m'està dient que aquell o l'altre han tret disc nou i no, no em sonen ni la meitat. En gustos musicals som com la nit i el dia. I pobret ell s'adapta; que s'ha empassat cada concert dels meus ... 

Fa un parell de dies em va dir "Venen The Pains (i el nom sencer és The Pains Of Being Pure at Heart; poca broma amb els noms!) a l'Octubre a Barcelona" i la meva resposta va ser algo com "aha". Si una servidora hagués de fer cas a tots els concerts que em diu, ens deixàvem les dues nòmines.

Crec que d'aquesta gent he escoltat una, màxim dues cançons i l'única vaga idea que tinc és que són tranquilets. Clar que és possible que m'equivoqui i hagi fotut la pota fins al fons .... 

Tooootal, aquest matí m'he llevat inspirada i quan he arribat a la feina m'ha donat per mirar data i preu. I en un rampell dels meus he acabat amb dues entrades pel 20 d'Octubre a la sala Bikini de Barcelona. 

Ara em fa por escoltar-los ... em sembla que sóc feliç en la meva ignorància. Això si, ja tenim un cap de setmana d'Octubre amb una pla diferent :)

dimecres, 23 d’agost de 2017

สวัสดีครับ!

Ja fa dies que vam tornar de terres tailandeses; dotze concretament. De fet ja en fa alguns que treballem i tot. 
Tailàndia m'ha sorprès molt gratament; m'havien dit que era molt brut, que ens asfixiaríem de calor, que ens plouria, .... i si, però no






















Només el primer dia ja ens vam rostir fins les orelles (literalment) però com que estàs de vacances, t'embadurnes d'aftersun i rius. He perdut el compte dels litres d'aigua que hem arribat a beure i a dia d'avui encara trobo precintes d'ampolles per casa. 

De Japó ja vaig tornar al·lucinat però després de Tailàndia em declaro 100% fan d'absolutament tots els temples. Aquella pau que s'hi respira és .... 






















I no negaré que en algun moment les vaig passar negres per anar al WC o per sopar una amanida que picava com l'infern però hi tornaria a anar amb els ulls tancats demà mateix. Perquè la companyia ha sigut el millor, pels massatgets thai que han caigut (a 4€ tu diràs ...), pels tuk-tuk que ens portaven amunt i avall, pel regateigs que ens marcàvem, pels soparets a 90 cèntims (i no és conya), per veure com un tren passa per un mercat deixant mil·límetres de distància amb les parades .... i per aquestes postes de sol a Phuket. Perquè al final vaig acabar batejant aquestes vacances com la "second honeymoon". 

divendres, 28 de juliol de 2017

Ara si!

Fins la tornada! 

dilluns, 24 de juliol de 2017

De vacunes ...

Ara ja no puc dir que no recordo l'últim cop que em van vacunar, basicament perquè va ser el mes passat i la setmana passada també. 

Per anar a Tailàndia no hi ha cap vacuna obligatòria però si recomanable així que quan vam tenir el viatge reservat, vaig demanar hora al centre d'atenció al viatger per tenir més informació. Som tant oportuns que anem a Tailàndia en la pitjor època; ens trobarem pluja, una humitat que tombarà i en conseqüència, mosquits per parar un tren. I a una servidora, els mosquits se la mengen, literalment. Aquest any no sé què els passa que de moment m'estàn ignorant bastant però també he de dir que tinc repel·lent i un parell de trastos perquè es pensin dues vegades això d'entrar al menjador. Entre això i que Tailàndia és Tailàndia vaig pensar que "más vale prevenir que curar" i ens vam vacunar. Això i que la visita no és gratuïta (ni econòmica) així que ja que estàs, fas el pack sencer. 

Ens va dir que ens vacunaria pel tifus i que teòricament també hauria per la hepatitis B i el tètanus però que d'aquestes no en tenien així que .... 

3 pastilletes i fora tifus!

La meva sorpresa va ser divendres passat quan vaig rebre una trucada dient que els havia arribat una petita remesa de vacunes i que encara érem a temps de posar-nos la que ens faltava així que dilluns passat a les vuit del matí, punxadeta al braç i llestos! 

dilluns, 17 de juliol de 2017

La gran ilusión

Un mes més tard de la última entrada però aquí estic; viva, rostida de calor i amb unes ganes de vacances que no m'aguanto ni jo. Sort que cada cop falta menys .... 

Aquest divendres passat ens vam estrenar amb el nostre primer espectacle d'il·lusionisme i he de dir que encara ho estem flipant. Mai hem sigut gaire de veure aquestes coses però va ser veure un parell o tres de vídeos i .... a mi que m'expliquin com et canvies de cabina al London Eye en moviment o com vas a parar a Shibuya així en un plis plas ... sobretot aquest últim perquè tinc unes ganes de tornar-hi que no m'aguanto. 


L'últim dia de l'espectacle va ser ahir (teòricament ja havia acabat però van sortir 6 dies més extres i és quan no vam poder dir que no) però us recomano que si no ho heu fet, mireu algun vídeo perquè té molta tela. I està preparant el nou espectacle .... 

Aquest se'ns va fer molt curt (de fet ho era perquè va arribar a una horeta justa) però repetiríem segur. 

divendres, 16 de juny de 2017

Farewell Tour

Crec que havia de deixar passar uns dies abans de posar-me a escriure sobre EL concert. Perquè va ser espectacular, perquè feia nou anys que no venien i perquè va ser el de comiat. Després de més de 20 anys pleguen, i ho van dir tres dies després de publicar la gira i quan més d'un ens imaginàvem que la "gran" notícia era un nou disc i no que es retiraven. 

Ahir mentre sopàvem ho comentava amb el Low; a la meva vida hi ha hagut tres grans grups i un d'ells ha sigut HIM. He tingut la sort de veure'ls ens directe unes 10 vegades i de tenir-los a 5 pams firmant-me un disc que guardo com un tresor; tampoc és que em queixi però els trobaré a faltar infinit

No hi podia haver millor concert de comiat amb un setlist que feia caure de cul; després de tants anys he aconseguit escoltar Ressurrection en directe. Increïble. I va ser la quarta! Ara supera-ho ... Doncs si, perquè va ser un hit rere un altre. Van marxar per la porta gran. 

Google Images
Reconec que he donat un cop d'ull a alguna ciutat més del tour però em sembla que aquest cop em portaré bé ... 



























**EDITO: Sembla ser que no ens podem estar quiets i que el terme "portar-se bé" no el controlo massa. I és que els veurem un cop més, al Desembre .... a Milà!! 

dimecres, 14 de juny de 2017

Set anys!

Per ser el primer intent no ho porto malament em sembla .... ;)


divendres, 2 de juny de 2017

Tornem-hi ....

És divendres i hauria d'estar fent saltirons només perquè és divendres però quan precisament avui torno a treballar les meves "estimades" 11 hores .... costa. I costa encara més perquè jo ja tenia coll avall que aquest cop no; de fet em reincorporo un mes més tard i només per 3 setmanes. Jo sé d'uns que s'han enganxat els dits, eh? .... 
Almenys, al tornar-hi en horari de tarda, no hauré de patir tota la fauna al complet, només un/a per tarda ... que vulguis que no, s'agraeix

dimarts, 30 de maig de 2017

I aquest any ....

Fa mesos que ho tenim aparcadet però mira, avui que falten exactament dos mesos per pujar a l'avió, em dóna per dir on passarem 15 dies durant aquest Agost ...


Primer passarem uns dies a la capital, Bangkok; després pujarem cap al nord, a Chiang Mai i Chiang Rai i per acabar, tornarem a baixar per anar a passar uns dies a les platges de Phuket

Quasi bé quatre anys més tard tornem a Àsia; no a Japó com jo voldria però Àsia i en tenim unes ganes .... 

dimecres, 17 de maig de 2017

Tu a Merseyside i jo a ...

... Essex! 

Demà al matí el menda se'm envà a Liverpool, a l'últim partit de lliga. Una servidora no hi va perquè en el moment de comprar els bitllets tenia bastant coll avall que per aquestes dates hauria d'estar treballant altre cop les meves "estimades" onze hores diàries i no m'hagués pogut agafar els dies. Finalment no ha sigut així però ja era tard (i bastant car) agafar els bitllets. 

Ara no tinc clar de quin equip és ....





























Teòricament jo em quedava a casa, a mis anchas, fent el canvi d'armaris, posant-me al dia de la quantitat industrial de series que tinc pendents, fent el manta en general... peeeeeeeerò no! perquè és ben cert que qui té una amiga té un tresor i jo que sóc de fàcil convencer acaba passant el que acaba passant, que el menda agafa el vol a les 11 del matí i jo a les 6 de la tarda. Que ell estarà a Merseyside i jo a Essex!

dilluns, 8 de maig de 2017

El meu primer escape room

Sé d'alguns que ja en porten més de 20 i més de 30 fets però en canvi a nosaltres se'ns resistia. Ni un encara. Primer perquè almenys a mi no em cridava gens l'atenció i segon perquè tampoc sortia la oportunitat fins que va sortir i ens van embolicar. 

Aquest passat dissabte, a un quart de nou del vespre ens trobàvem a Badalona, davant una planta baixa amb porta negra on un cartell avisava que havíem de trucar quan estiguéssim tot el grup complet, no abans. En el nostre cas erem 5 persones i quan vam ser-hi tots, vam trucar i automàticament la porta es va obrir sola i va començar el joc. 


Ens vam convertir en espies de les forces aliades de la Segona Guerra Mundial i la nostre missió era descobrir on estava Hitler per comunicar-ho als nostres aliats i posar fi a la guerra. 

He de dir que ens ho vam passar pipa, vam riure, córrer i fer el pallasso i finalment vam aconseguir sortir quan tot just quedaven 3 minuts. Tot un "subidón". Va ser el primer i em sembla a mi que no serà l'últim. 

dijous, 27 d’abril de 2017

13 Reasons Why

Una altra sèrie de Netflix que vam començar a veure sense masses expectactives i al final ens ha enganxat bastant. Suposo que el fet de que només tingui una sola temporada i 13 episodis ens va cridar bastant. Capítols de 50 minuts que ens hem pulit en setmana i mitja. 


Tot comença quan Clay Jensen, un estudiant de secundària es troba una caixa amb 13 cintes de casette. Aquestes resulten estar gravades per Hannah Baker, companya de classe que s'ha suïcidat unes setmanes abans. Les cintes han anat passant de mà en mà per determinats estudiants, 13 concretament perquè són els que van jugar un paper en la seva mort, donant tretze raons per explicar  el per què.  

Durant els dos primers capítols vaig pensar que era una sèrie massa adolescent, massa panfila ... però com més avança més millora i és bastant dura, perquè realment aquestes coses passen. Un 8.9/10 a IMDb. 

dijous, 13 d’abril de 2017

Descans

Han costat molt moltíssim d'arribar però finalment, en exactament una hora i 29 minuts, una servidora sortirà pitant de la oficina i no hi tornarà fins dimarts a les 09:00. No marxem gaire lluny, de fet estarem a una horeta de casa però el que compta és marxar ... i fer vermuts al sol, i passejar, i dinar una fideuà ... 


dilluns, 3 d’abril de 2017

Una de boníssima

La setmana passada la vam començar i ahir diumenge ja la vam finiquitar. He de dir que només són dotze capítols de 50 minuts cada un més un extra d'un parell d'hores però es que és d'aquelles que acaba un capítol i en vols més. Entre setmana t'has de controlar perquè l'endemà sona el despertador però arriba diumenge i passa el que passa, que et passes la tarda al sofà devorant sèrie. 


Sense8 explica la història de vuit persones de diferents cultures i parts del món que es troben mental i emocionalment connectats. A través d'aquesta connexió, són capaços de comunicar-se, sentir-se i compartir els seus coneixements, idiomes i habilitats mentre intenten descobrir per què estan connectats i què significa la seva connexió. Un 8.4/10 a IMDb.

dilluns, 27 de març de 2017

La flor que palpita

Ahir a la tarda vam anar a Gràcia, a La Casa dels Contes, per poder escoltar al narrador japonès Yoshi Hioki. Les entrades van ser un regal del Low, que ja s'imaginava que m'agradaria; el que no sabia és que m'agradaria tant. 

Quatre contes japonesos explicats durant una hora i mitja. Els explica tant bé que visualitzes perfectament el que està explicant. És una passada. 


Encara hi serà una setmana més així que si us interessa no us ho penseu perquè val molt la pena. 

dimarts, 21 de març de 2017

Una de cine

Teníem les entrades des de feia més d'un mes (com a bones agonies que som) i dissabte va arribar el moment de veure l'esperadissima adaptació. 


















És taaaant maca .... i és que la d'animació l'he vist què, cinc vegades? (mínim). Si que aquesta té un parell d'escenes que dius tampoc cal (igual que hi ha un parell que no sé perquè les han hagut d'eliminar) però està molt ben aconseguida
Això si, necessito un segon visionat en VOSE perquè això de veure a Emma Watson cantant en castellà és com un curtcircuit mental important ... 

dimarts, 7 de març de 2017

Tocarà patir ...

Jo no sé com ho fem però, últimament, cada cop que hem de volar ens toca passar-ho malament

La nostra mala sort aèria va començar fa 3 anys, quan per culpa d'una vaga encoberta vam perdre un dia de viatge de les nostres vacances. Bàsicament vam trigar unes 24 hores en anar de Barcelona a Venècia. Pensàvem que mai ens passaria i mira, de ple. Una gràcia que fa ... 
L'estiu passat vam patir el caos de certa companyia; dos dies abans de sortir de Barcelona veiem les noticies, les cues, el caos, ... van ser uns dies en plan "no ens pot tornar a passar el mateix" perquè a més a més era el mateix tipus de viatge. Per sort, no ens va passar i vam arribar bé al punt de sortida. 

I ara la vaga dels controladors aeris francesos perquè si, demà volem a França amb un vol que, a data d'avui i per volar avui està cancel·lat. Veurem si el de demà també ... 


divendres, 24 de febrer de 2017

Una de bona i una de no tan

Outsiders la vam començar perquè tenia pinta de ser una especie de Sons of Anarchy però en plan tribu salvatge del bosc i bueno ... No està malament del tot però anem pel capítol vuit i el menda ja juga al portàtil mentre la veiem. Sembla que està arrencant i es posa mínimament interessant però no sé jo ...  La sèrie gira al voltant del clan Farrell, una espècie d'asilvestrats que viuen a les muntanyes i els locals de la ciutat de Blackburg. Això si, com totes, la veiem en VOSE i el que ha fet els subtítols s'ha cobert de glòria perquè cada cop que parlen els Farrell semblen d'un obtús espectacular. Que si, que ho són, però en anglès parlen, que no procuncien, amb paraules normals. Per passar l'estona no està malament però si teniu coses millors a fer com ara treure la pols o planxar doncs .... 






Però no tot ha de ser tant dolent i és que fa poc vam començar a veure This Is Us i ai ... Passo d'explicar l'argument perquè si ho fés, ja us xafaria el primer capítol i no és plan. Un sobrevalorat 7.6/10 a IMDb


És més, feina he tingut per trobar el cartell i no menjar-me cap spoiler i és que aquesta l'estem veient per Fox, al ritme de capítol per setmana i anem pel quart així que .... Un 8.9/10 a IMDb



dilluns, 20 de febrer de 2017

Dissabte de musical

Teníem les entrades des de l'Agost i finalment aquest dissabte va arribar el dia. A les 4 de la tarda, el  Low, els meus pares i jo agafàvem un tren cap a Barcelona. Era la sessió de les 18:30 però feia la tira de temps que tenia ganes d'anar a descobrir El Nacional

En els seus inicis, l'edifici va ser un cafè teatre, una fàbrica de tints, un concessionari de cotxes abans de la Guerra Civil ... fins a convertir-se finalment en un garatge. Ara, és bastant diferent ... 


Els gots de cervesa són .... 


I va arribar l'hora d'anar passant cap al teatre. Tenia l'esperança que fos millor que l'últim musical que vam anar a veure al Tivoli i és que Sister Act em va semblar d'un insípid important i si, per sort, el va superar de llarg


És menys musical del que em pensava ja que no canten totes les cançons que haurien - tot i que si que sonen - però és molt fidel a la pel·lícula. Practicament dues hores i mitja que es van fer molt curtes. 

dimarts, 7 de febrer de 2017

Demà

Demà serà un dia d'aquells dens dens. Per començar, em faig un any més gran que ja de per si et fa dir ui .... i com a "regal" tinc que serà el meu últim dia pencant 11 hores. Mira que les primeres setmanes pensava que la palmava eh? això de portar dues feines a la vegada ... però ara ja hi estava més que acostumada. Sabia que era temporal des d'un bon principi si, però veus l'últim dia molt lluny ... fins que arriba. 
No sé si estar contenta per recuperar una mica de vida o trista per perdre una feina que m'agrada i uns companys amb qui m'ho passo pipa. De fet estic les dues coses i des de fa uns dies així que m'estic quedant una mica p'allà ... Almenys ha sigut una oportunitat que he pogut aprofitar i espero que en vinguin més. 


dilluns, 30 de gener de 2017

Whiplash

Aquest cap de setmana passat vam poder veure finalment aquesta pel·lícula. Si, ja sé que la van fer fa un parell de setmanes per TV3 però les pel·lícules de divendres nit comencen a quarts d'onze i això vol dir que no anirà per la meitat i ja estarem groguis al sofà. Més val gravar i reservar. Ho intentem eh? però ja se sap; divendres nit, cansament de tota la setmana, ampolleta de vi per sopar, sofà, manteta ... 

Whiplash és del mateix director de La La Land, la pel·lícula que sembla que ens trobem fins a la sopa però que nosaltres encara tenim pendent de veure. Aquesta explica la història d'un jove i ambiciós bateria d'un conservatori de musica de Nova York i un director d'orquestra una mica bastant peculiar. Un 8.5/10 a IMDb.

dilluns, 16 de gener de 2017

Cap de setmana

Tenir un cap de setmana de tres dies. Mirar vols fins l'últim moment i acabar marxant al piset de la platja, encara que faci una tramuntana que tomba i un fred que pela. Esmorzar xurros amb xocolata i passejar per les ruïnes d'Empuries. Quedar-nos glaçats amb el fred de Figueres; intentar comprar dolços típics i que la pastisseria estigui tancada. Aparcar en un barri "curiós" (per dir-ho d'alguna manera). Passejar per Sant Feliu de Guíxols i que sigui la ciutat fantasma. Veure que els bars estan plens. Encara sort.  Jugar al Monopoly i patir una pallissa èpica. Acabar amb hipoteques fins les orelles. I riure; molt. Que et regalin tres cerveses per caducades i comprar sopa "de la cara". Passar-me tres dies dient que he de rentar el cotxe i tornar a casa amb el cotxe ... brut. No voler tornar. Al final el més important no és el destí, és la companyia